laume Nonell
Abdó Mundi, bicentenari d'un músic poc conegut Pep Ventura, Miquel Pardas i Abdó Mundi van *
néixer el 1817. Pardas va publicar el seu manual
I
- je
*
de comptar i repartir sardones el 1850. Pep Ventura i
- «5
Pardas, els dos personatges cabdals en l'evolució de la sardana a mitjans del segle XIX, van coincidir a Mont-
«o
serrat el 1860. Pero no hem d'oblidar a Abdó Mundi que el 1851 ja escrivia sardones Margues. Tots tres ce-
Padró de Figueres del 1824. Font: Arxiu Municipal de Figueres
lebren el bicentenari del seu naixement el 2017.
la Francesca. D'entrada sobta que, essent el matrimoni el
Els avantpassats d'Abdó Mundi
dría ser que n'haguessin tingut abans i s'haguessin mort,
1791, no tinguessin filis fins el 1815,14 anys mes tard. Po-
Els Mundi procedien de Castelló d'Empúries i de pobles del seu entorn com podem veure en aquesta síntesi del seu arbre genealógic (el parentiu indicat és respecte Abdó Mundi):
1
Besavis
Avis
Pares
fet molt freqúent a l'época, pero no n'ha quedat constancia. El 1824 els Mundi-Ricart vivien al carrer Peralada 38, i el 1831 al 12 del mateix carrer. Rafel Mundi erasabater pero 2
no sabem si també era músic, compaginant els dos oficis fet molt freqüent aquells anys i mes essent nadiu de Cas-
Gabriel Mundi, (Palau-saverdera v. 1700) casat amb Elena Causses, (Vila-sacra v. 1697 - Castelló d'Empúries 14-10-1762).
telló d'Empúries que tenia a l'época una bona activitat m u -
Ramón Mundi Causses (Vila-sacra, v. 1730) casat a Castelló d'Empúries el 17-9-1752 amb Isabel Alzina Miró (Figueres, v. 1723 - Castelló d'Empúries , 30-9-1808). Van teñir 11 filis el vuité deis quals era en Rafel.
eren dos músics castellonins que van ser contractats per
Rafel Mundi Alzina (Castelló d'Empúries, 7 - 2 1769 - Figueres, ? ) casat a Figueres amb dispensa del 30-8-1791 amb Francesca Ricart Pujol (Figueres, 1772). Van teñir dos filis: Rafel (Figueres, 1815) i Abdó (Figueres, 1817- Barcelona, 2-4-1872).
juntament amb el també castellonf Antoni Agramunt i que
En Rafel i na Francesca es van casar a Figueres a final d'agost o primers de setembre de 1791 i, segons el padró de Figueres de 1824, Rafel Mundi feia 32 anys que s'havia traslladat de Castelló d'Empúries a Figueres, és a dir, cap el 1792 i podría ser, dones, amb motiu del seu casament amb
sical. Uns altres Mundi, emparentáis de lluny amb en Rafel, Francesc Mundi Olivet (1826) i el seu germá Ramón (1838) ensenyar música i formar orquestres a l'Escala l'any 1 8 6 1
3
El seu pare, Jaume Mundi Arnall (Castelló d'Empúries, 1800) era un cosí-germá de l'Abdó i també sabater d'ofici. I encara un Salvador Mundi va signar algunes sardanes cones conserven a l'Arxiu Comarcal de Ripoll. L'Abdó Mundi Ricart es va casar a Figueres poc abans de 1841 amb Teresa Giró Aranols (Figueres, v. 1816 - Barcelona, 16-11-1890). Van teñir un primer fill, Santiago Mundi Giró, el 1842, i després seguiren dues noies: Elvira (1844) i Aurora (1846), tots nascuts a Figueres. Van marxar a Barcelona cap el 1847: "a los 5 años [Santiago] se trasladó a Barcelona"
4
El registre de defunció de l'Abdó diu que va morir a Barcelona el 2 d'abril de 1872, a les 6 del matf, de "fiebre atáxica"
1 No podem concretar mes les dates exactes de naixement ates que no s'han conservat els llibres eclesials de la parroquia de Sant Pere de Figueres. Els cáleuls de l'any de naixement s'han fet a partir de l'edat declarada en els padrons de Figueres de 1824 i 1831. Es una data aproximada ja que no se sap ladataexacte de quan es va fer el padró i tampoc es del tot fiable l'edat que l'empadronat declara en aquell moment.
2
AMF Padrons municipals de Figueres deis anys 182411831
3 AHG Protocol Notarial L'Armentera-L'Escala. n. 155 any 1861 Contráete 182, 6dejuny de 1861. h 5. A. "El Dr. D. Santiago Mundi" a La Música ilustrada hispano-americana. 10-121899, núm. 24, p. 5.
fN
m m m O
.0 CIVIL DE BARCELONA.
Mm. '¿r>/Z
Defunciones.
de mil ochocientos setenta y dos, y hora de las C de la SSCSst--JL D. \-4v?í2f>*t. — de ÁS años de edad, natural de .'//p'" "'•
r
Es bijo de D. ¿Z&¿BU&£ de profesión
rtHifiwr
¡¿Si/ir
natural de ^ f a r ^ W f c / j ha «do enterrado en el cementerio general de esta andad en _ 2 L de J S / O / - /
El Oficial encargado,
Registre de defunció d'Abdó Mundi a Barcelona el 1872. Font: familysearch.org
'
:
:
/
•-
Placa de la vila de Torroella de Montgrí. Imatge: Jaume Nonell
^dáu^Mí /
9ÉÉÍ
fet arranques la relació amistosa entre els dos músics. (Albert 1980)
pi
Abdó Mundi, peí que he pogut deduir, tocava el violía l'or-
//,-/•,< i? ^¿¿ft % ~ * . / £ P.
questra del Liceu. (Albert 1994:106)
£
*•
/ /
Una d'aquestes sardanes és Sardana de toques de garrilla, datada a Barcelona el 1851 i amb un tíratge de 21x49
¡jr '
compassos. És Túnica obra de Mundi enregistradaen disc.
5
En el mateix arxiu hi ha la Sardana larga obligada de flubiol á grande orquesta de plaza amb aqüestes notes a la seva portada: "escrita espresamente para el uso de Miquel Gich Solo. Compuesta por Abdon Mundi en Bar[celo]na en el día
Sardana llarga de flabiol estrenada a Torroella de Montgrí el 25 d'agost 18 Agosto 1851 y esta debe estrenarse en Torroella en 25 de 1851
i va ser enterrar el mateix dia. A l'apartat de treball diu que era "profesor" s'entén que de música, i vivia al carrer Milans 4, pis 3r. La ciutat de Figueres li va dedicar el 1981 el carrer Compositor Mundi.
s o
da de Bombardon "á solo". (Costal 2014:92-93) La mateixa autora en la seva tesi doctoral va aportar noves dades sobre Abdó Mundi que reforcen la seva possible pre-
Abdó Mundi va ser durant molts anys un autor descone-
sencia com a violinista del teatre del Liceu. Es tracta de les
gut. Lluís Albert el va rescatar de l'oblit l'any 1964 "en el
sardanes Dos sardanas largas sacadas de motivos de la opera
transcurs d'unes emissions antológiques de la historia de
I Masnadierii Roberto il Diavolo, escrites per Mundi a l'agost 6
la sardana des de les antenes de Radio Nacional de Bar-
de 1851 i dedicades també a Miquel Gich. Aqüestes operes
celona" (Albert 1980). Va ser arran de que la familia Gich,
de Giuseppe Verdi i Giacomo Meyerbeer havien figurat en
de Palafrugell, li va cedir l'arxiu de la cobla de Miquel Gich
la programació del Liceu uns mesos abans. Concretament,
Coll, de Torroella de Montgrí, una formació de mitjans del
Roberto il Diavolo, s'havia representat el 28 de febrer i un
segle XIX que va actuar al teatre del Liceu el 28 de febrer de
dúo de / Masnadieri per l'abril del mateix any i, per tant,
1850, la primera presencia documentada d'una cobla fora
Mundi les hauria tocat. Aquesta darrera ópera s'havia es-
de les comarques gironines.
trenat al Teatre Principal de la Santa Creu el 3 de juny 1848.
a Barcelona amb motíus d'ópera i aixó el va fer suposar que
m m m
no" Anna Costal també relaciona, a mes, la Sardana Obliga-
Abdó Mundi, el músic
En aquest arxiu, Albert hi va trabar varíes sardanes datades
r\ rsi
del mes á la fecha. Nota: Sobre todo los instrumentos que acompañen, que dejen las notas cortas, secas y muy pia-
7
8
La hipótesi de Lluís Albert que Abdó Mundi tocava al Liceu és plausible pero també ho podia haver fet al Principal.
estava vinculat a aquest món i que tocava el violíal teatre
El nou edifici del Teatre del Liceu a la Rambla de Barcelona
del Liceu:
es va inaugurar el 8 abril de 1847. La competencia entre els
Sospitem que Abdó Mundi tocava el violía l'orquestra del Liceu. Fins i tot fora probable que hagués intervingut en
5
les gestions prévies a l'actuació de la cobla d'en Gich en
6 Aqüestes sardanes están a l'arxiu particular de Jordi León i van ser facultades per Lluís Albert.
aquell escenari l'any 1850, o bé que, al contrari, d'aquest
7
Sardanes vuitcentistes, Clássics de la sardana [LP] voi. 9
FMncora (21-2-1851), p.16.
8 £74ncora(8-4-1851,p.16.
teatres del Liceu i el Principal va provocar, entre altres coses, un augment en la demanda de músics. La documentado consultada on hi figuren noms de músics de l'orquestra 9
del Teatre Principal en el perfode 1840-1860 no ens ha proporcionat el nom d'Abdó Mundi. Hi consten peticions d'augment de sou aílegant que els músics havien rebut propostes mes avantatjoses des del Liceu i que, finalment, alguns músics hi van anar pero no que el figuerenc fos de plantilla del Principal. Hi hem trobat, pero, la vinculació a aquest teatre de dos músics amb qui els Mundi hi van teñir relació: els violinistes i directors Josep Navarro i Francisco Berini. La vinculació d'Abdó Mundi a l'activitat operística de Bar-
Dúo de los dos bajos de Linda di Chamounix. Copisteria d'Abdó Mundi Font: Biblioteca de Cataluya
— 1 ^ ~ ~ ! ~ E E ~
celona deis voltants de 1850 també ha quedat reflectida en la partitura que es conserva a la Biblioteca de Catalunya i que, a la portada diu: "Dúo de dos Bajos, de la Opera Linda de Chamounix por Piano y Canto" i que conté al peu l'anotació "Copisteria de Abdon Mundi". Aquesta ópera de Do10
nizetti, es va estrenar a Viena el 1842 i es va programar a la primera temporada del Liceu, l'11 de novembre de 1847. Tantal Liceu com al Principal s'hi van programar fragments en diferents concerts pels volts de 1850 i encara mes tard. Mundi podria haver fet aquesta copia per al Liceu pero
general un wals, un minuet de D. Abdon Mundi, un wals de D. José Frexas, unos rigodones de D. Ramón Paixot, un wals, una polka de D. José Ignacio Miró, un wals de D. José Navarro. Inútil es decir que se bailó, para cumplir un capricho efímero de la moda, el anticuado minuet, pero según los más autorizados vaticinios, habrá resucitado para morir otra vez en un mismo año a impulsos del golpe de gracia que le han dado la juventud.
13
també peral Principal.
Malauradament només hem pogut localitzat uns baila-
Sobre la formació musical d'Abdó Mundi i a quines orques-
serven el Valz i Schotis obligado de Cornetín con Variaciones
bles d'Abdó Mundi a l'Arxiu Comarcal del Ripoll on s'hi contras va formar part mentre vivia a Figueres no en tenim cap
per a 8 instruments: dos cornetins, dos violins, flauta, dos
noticia. Albert insinúa que:
clarinets, i baix.
Abdó Mundi es va beneficiar del gran caliu musical que llavors hi havia a la capital de l'AIt Empordá, adquirint-hi uns sólids coneixements que li van permetre mes tard exercir professionalment de músic a Barcelona. (Albert 1980) Establerts a Barcelona, Abdó i Santiago Mundi van seguir tenint contactes musicals amb Figueres. El 1864, en una relació de músics destacats de la capital de l'AIt Empordá, també es recordava a Mundi:
Pare i fill Mundi van col-laborar amb l'orquestra del Teatre de Figueres la temporada 1865-1866 interpretant Topera María di Roban de Gaetano Donizetti. Vimos con satisfacción aumentada la orquesta, además de los señores Navarro y Mundi, padre, según digimos en otro número, con el señor Mundi, hijo. Habiendo tomado parte en la misma, por una muestra de galantería, y en testimonio de amistad á la Empresa.
No olvidemos tampoco el mérito que por sus composiciones tienen adquirido los señores Mundi, Cristiá, Terrarols y Daunis (José Maña).
14
15
Josep Navarro va ser violí concertino i director del Teatre Principal, de Barcelona, un deis llocs on tocava Santiago Mundi. Aquell dia a Figueres l'Abdó hi va tocar el contra-
11
Entenem que es tracta d'Abdó Mundi. Una noticia deis di-
baix. De fet, aquesta és Túnica referencia que hem trobat
aris de Barcelona del 1850 ja el destaquen com a compo-
d'una activitat professional d'Abdó Mundi com a músic.
sitor. En una festa a la Sociedad Filarmónica es van inter-
Lluís Albert va escriure, i tots els altres autors posteriors
12
pretar unes obres seves: La orquesta estuvo felicísima tocando sin interrupción escelentes bailables, entre los que merecieron la aprobación 9
16
han repetit, que "Sospitem que Abdó Mundi tocava el violí a l'orquestra del Liceu" (Albert 1980), pero ja hem dit que no en tenim cap prava concreta. A Figueres hi va tocar el contrabaix i fora possible que toques els dos instruments.
AHSCP Casa del Teatre Vol.l.lnv. 6
10 BC "Dúo de dos Bajos, de la Opera Linda de Chamounix por Piano y Canto" [del Maestro Donizetti], Top. M5082/9.
13
£7 So/. 6-2-1850, p. 3.
11
14
ACRI CoNeccions - Partitures musicals 14.10.10, 186/2.
ElAmpurdanés, 26-05-1864, p. 2.
12 Aquesta societat estava dedicada a la propagado de la música a Barcelona. Va funcionar de 1844 a 1857.
15
El Ampurdanés, 5-10-1865, p. 2-3.
16
El Ampurdanés 28-09-1865, p. 3.
El filis de l'Abdó Mundi: Santiago, Elvira i Aurora Santiago Mundi Giró (Figueres, 2 9 - 6 - 1 8 4 2 - Barcelona, 12-6-1915). Té un carrer dedicat a Figueres. 17
Com ja hem dit. Santiago, amb els seus pares i les seves germanes Elvira i Aurora, van marxar de Figueres a Barcelona el 1847 quan tenia 5 anys. Per tant, una noticia de la premsa empordanesa de 1881 de que havia estudiat a l'lnstitut de Figueres creiem que no pot ser certa: "es hijo de un modesto músico de Figueras; cursó los primeros años de su carrera en el instituto de esta ciudad".
18
Va cursar l'ensenyament priman en un coNegi públic. Va estudiar violí i piano amb Josep Marracó i harmonía i com19
posició amb Antoni Cornelias. Amb 13 anys va entrar com a viola al Teatre Principal i al cap de dos anys ja formava part deis primers violins. Es va perfeccionar amb el violí amb Josep Viñas i va prendre lligons amb Francisco Berini, violí i director d'orquestra. Santiago Mundi va estudiar a l'Escola Superior Industrial de Barcelona a partir de 1855. Possiblement en aquesta decisió hi intervingués decisivament el fet que Andreu Giró Aranols (Torroella de Montgrí, 1-12-1812 - Barcelona 108-1884), germá déla seva mare Teresa, ja a l'any 1851 era professor de l'Escola Industrial i mes tard en va ser catedrátic Havia estudiat dibuix, matemátiques, geometría, entre altres matéries, i va obtenir el títol d'Enginyer Industrial en l'especialitat de mecánica.
A partir de 1865-66 va estudiar a la Facultat de Ciéncies de
A fináis de 1865 va obtenir el títol de Batxiller en Arts a Nnstituto de Segunda Enseñanza, de Barcelona. El fet que acabes tan tard aquests estudis s'explica perqué seis havia de costejar tocant el violí en diferents teatres de Barcelona (Cañigueral ero/1985: 87). Va alternar fins ais 21 anys els estudis de matemátiques i donant conferencies amb la música, tocant al teatre i, fins i t o t , composant algunes peces per un cor d'obrers de Gracia que dirigía. S'explica que li van oferir una plaga de violí solista a Rio de Janeiro fet que era ben vist peí seu pare que volia que solament es dediques a la música que no pas de la seva mare que va influir perqué continúes els seus estudis de la carrera de Ciéncies. En un concert el 1867 al Centro Artístico hi va tocar
la Universitat de Barcelona. El 1867 va ser nomenat académic numerari de la Reial Academia de Ciéncies i Arts de Barcelona. Va obtenir el grau de Doctor en Ciéncies Exactes el 27 de maig de 1870. "Mundi había pasado de artista a hombre de ciencia" També va ser catedrátic de Geome22
tría Analítica del 1881 fins al 1912 i ja de gran va estudiar Farmacia (1900), quan ja havia obert el 1890 una establiment a la Porta de l'Ángel, 21 -23. Va teñir una gran activitat com a docent, conferenciant, escriptor i va ser regidor per l'Ajuntament de Barcelona, pertanyent al Partit República. Es pot consultar l'ámplia bibliografía de Santiago Mundi a l'esmentada obra de Cañigueral i a la d'lnés Padrosa. Ara només citarem Importancia matemática de la Música.
20
Fantasía en re, de [Charles-Auguste de] Bériot i Meditación
Santiago Mundi és va casar el 1871 amb Carolina Gómez
sobre el Fauno de [Charles] Gounod.
Torner (Barcelona, 1851 -1875), filia d'un comerciant. En el
21
registre de matrimoni s'especifica que la seva professió és
* ™
17 La data de naixement está extreta de José Llompart Palet, "Analítica de la Universidad de Ciencias de Barcelona (1881). Cronología biográfica-científica de Santiago Mundi Giró (1842-1915)',' a Actes de les IV Trobades d'HIstóna de la Ciencia i déla Técnica(Alcoi-BarcelonaSCHCT 1997), 553-561, p. 556. 18 BAmpurdanés, 19-6-1881, p.1.
n HI
"profesor de música" i que la del seu pare és "músico" i que ambdós vivien al carrer Milans 4, pis 2n. La Carolina, pero, va morir 4 anys després de casar-se amb el Santiago i no ens consta que hagueren tingut filis.
19 Pensem que és Josep Marracó Xauxas (1814-1873), pare del també músic i compositor Josep Marracó Ferrer(1835-1913)
Q
20
La Música ilustrada hispano-americana. 10-12-1899, núm.24, p. 5.
III
21
La Corona 18-3-1867 p. 3
22
La Escuela moderna 1-3-1900, p. 44
Posteriorment es va casar cap el 1878 amb Julia Font
tell del Mascará al barri del Guinardó i promotor del tramvia
23
Mayrcle Baldegg (Lucerna, 1843 - Barcelona, 17-9-1899),
d'Horta. Va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Tenia
filia d'Eusebi Font Moreso (Figueres, 1817 - Barcelona,
la creu de cavaller de la Reial Ordre de Caries III. Les seves
2 5 - 1 - 1 9 0 0 P i Lluisa Mayr de Baldegg Així l'Abdó Mundi
germanes Assumpció i Mercedes també tenien un "colegio
esdevindria consogre de l'Eusebi Font que era figuerenc,
de señoritas"
25
pianista i compositor. Font va ampliar estudis de música a París on va visitar al guitarrista Ferran Sor el juny de 1839 i va escriure un ar25
ricie publicat peí diari La Opinión Pública el 1850 amb les impressions d'aquell contacte Va impulsar l'Asociación
Bibliografía citada ALBERT, Lluís (1994). "Aportado a la tradició sardanista de Torroella de Montgrí". Dins Llibre de la festa major Torroella de Montgrí Torroella de Montgrí: 1994.
27
de Compositores Españoles i en va ser president des de
ALBERT, Lluís (1980). "Sardana de toques de gárrula, d'Abdó
l'any 1872 (Padrosa 2009: 543). Va ser membre de la 5o-
Mundi" Dins Sardanes vuitcentistes, Clássics de la sardana
cietat Wagner. Va escriure El Emigrado, ó sea, Tempestades
[LP] vol. 9.
del corazón (1836), on relata els amors de Fernando i Leonor sobretot en el seu pas per Su'issa i, molt especialment, Lucerna d'on era la seva esposa Lluisa, la novel-la Cuatro
CAÑIGUERAL, S. Et al (1985). Homes de Ciencia Empordanesos. Figueres: Caries Valles editor.
millones! (1877), que la crítica no va deixar massa bé, El
COSTAL, Anna (2014). Les sardanes de Pep Ventura i la música
Odio un drama en tres actes i en prosa (1892), Las corridas
popular a Catalunya entre la restaurado deis Jocs Floráis i la
de toros ante la moral y la civilización (1880), La Niña y la ci-
Primera República (1859-1874).
Universitat Autónoma de
encia (1883). També va escriure per a piano les obres Gran
Barcelona, Tesi doctoral. Disponible a:
fantasía sobre el Himno de Riego (1871 ?), La campana del Ave
handle/10803/283433> [última consulta: gener 2015],
María i Je pleure avec toi. També era el propietari del Col-legi Isabel la Católica, un centre exclusiu dedicat a l'ensenyament només de noies amb l'objecte de "formar madres para educar a sus hijas" inaugurat el 1864 a Sant Gervasi. L'Eusebi i les seves filies Julia i Pepita eren els professors de piano i altres assignatures i la Julia en va ser directora j u n tament amb la seva germana. Santiago Mundi també va ser del quadre de professors d'aquest col-legi ja al 1874 així com de la Academia Politécnica. En alguna ocasió, Santi-
PADROSA, Inés. (2009) Diccionari biografíe de l'AIt Empordá. Girona: Diputació de Girona.
Arxius consultats: Arxiu Historie de Girona Arxiu Historie de la Ciutat de Barcelona Arxiu Historie de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
28
ago Mundi, amb el violí, i Julia Font, al piano, havien tocat
Arxiu Comarcal de Ripoll
junts al Col-legi Isabel la Católica.
Arxiu Municipal de Figueres
Elvira Mundi Giró (Figueres, 1844 - ?)
Arxiu Diocesá de Girona
Es va casar a Barcelona el 18 d'agost de 1867 amb Robert
Biblioteca de Catalunya
Pou Martí (Barcelona 1833 - ?), un delineant descendencia mataronina. Possiblement van anar a viure a Vilafranca del Penedés.
Aurora Mundi Giró (Figueres, 1846 Barcelona, 22-5-1896) Es va casar a Barcelona el 18 d'agost de 1867 amb Francesc Mascará Gaurán (Barcelona 1842 - ?). En Francesc era agent d'asseguranees, corredor intérpret reial de navilis i un important propietari barceloní que va fer construir el Cas23
Entre maig de 1877 lagost de 1878
24
Era fill de Narcís Font, de Figueres, notan, ¡ Josepa Mareso, de Barcelona.
25 Estaven emparentades amb el general Alphonse Mayr de Baldegg (1789 1875), fillde Lucerna. 26
Ferran Sor i Muntades (Barcelona, 14-2-1778 - París, 10-7-1839).
27 Eusebio Font, "Una visita a Sors en los últimos días de su vida" a La Opinión Publica (161 17-1-1850). 28
La Imprenta (26-5-1877)
Agraíments per la seva coUaboració: Montserrat Mauné, de Figueres