laume Nonell

Abdó Mundi, bicentenari d'un músic poc conegut Pep Ventura, Miquel Pardas i Abdó Mundi van *

néixer el 1817. Pardas va publicar el seu manual

I

- je

*

de comptar i repartir sardones el 1850. Pep Ventura i

- «5

Pardas, els dos personatges cabdals en l'evolució de la sardana a mitjans del segle XIX, van coincidir a Mont-

«o

serrat el 1860. Pero no hem d'oblidar a Abdó Mundi que el 1851 ja escrivia sardones Margues. Tots tres ce-

Padró de Figueres del 1824. Font: Arxiu Municipal de Figueres

lebren el bicentenari del seu naixement el 2017.

la Francesca. D'entrada sobta que, essent el matrimoni el

Els avantpassats d'Abdó Mundi

dría ser que n'haguessin tingut abans i s'haguessin mort,

1791, no tinguessin filis fins el 1815,14 anys mes tard. Po-

Els Mundi procedien de Castelló d'Empúries i de pobles del seu entorn com podem veure en aquesta síntesi del seu arbre genealógic (el parentiu indicat és respecte Abdó Mundi):

1

Besavis

Avis

Pares

fet molt freqúent a l'época, pero no n'ha quedat constancia. El 1824 els Mundi-Ricart vivien al carrer Peralada 38, i el 1831 al 12 del mateix carrer. Rafel Mundi erasabater pero 2

no sabem si també era músic, compaginant els dos oficis fet molt freqüent aquells anys i mes essent nadiu de Cas-

Gabriel Mundi, (Palau-saverdera v. 1700) casat amb Elena Causses, (Vila-sacra v. 1697 - Castelló d'Empúries 14-10-1762).

telló d'Empúries que tenia a l'época una bona activitat m u -

Ramón Mundi Causses (Vila-sacra, v. 1730) casat a Castelló d'Empúries el 17-9-1752 amb Isabel Alzina Miró (Figueres, v. 1723 - Castelló d'Empúries , 30-9-1808). Van teñir 11 filis el vuité deis quals era en Rafel.

eren dos músics castellonins que van ser contractats per

Rafel Mundi Alzina (Castelló d'Empúries, 7 - 2 1769 - Figueres, ? ) casat a Figueres amb dispensa del 30-8-1791 amb Francesca Ricart Pujol (Figueres, 1772). Van teñir dos filis: Rafel (Figueres, 1815) i Abdó (Figueres, 1817- Barcelona, 2-4-1872).

juntament amb el també castellonf Antoni Agramunt i que

En Rafel i na Francesca es van casar a Figueres a final d'agost o primers de setembre de 1791 i, segons el padró de Figueres de 1824, Rafel Mundi feia 32 anys que s'havia traslladat de Castelló d'Empúries a Figueres, és a dir, cap el 1792 i podría ser, dones, amb motiu del seu casament amb

sical. Uns altres Mundi, emparentáis de lluny amb en Rafel, Francesc Mundi Olivet (1826) i el seu germá Ramón (1838) ensenyar música i formar orquestres a l'Escala l'any 1 8 6 1

3

El seu pare, Jaume Mundi Arnall (Castelló d'Empúries, 1800) era un cosí-germá de l'Abdó i també sabater d'ofici. I encara un Salvador Mundi va signar algunes sardanes cones conserven a l'Arxiu Comarcal de Ripoll. L'Abdó Mundi Ricart es va casar a Figueres poc abans de 1841 amb Teresa Giró Aranols (Figueres, v. 1816 - Barcelona, 16-11-1890). Van teñir un primer fill, Santiago Mundi Giró, el 1842, i després seguiren dues noies: Elvira (1844) i Aurora (1846), tots nascuts a Figueres. Van marxar a Barcelona cap el 1847: "a los 5 años [Santiago] se trasladó a Barcelona"

4

El registre de defunció de l'Abdó diu que va morir a Barcelona el 2 d'abril de 1872, a les 6 del matf, de "fiebre atáxica"

1 No podem concretar mes les dates exactes de naixement ates que no s'han conservat els llibres eclesials de la parroquia de Sant Pere de Figueres. Els cáleuls de l'any de naixement s'han fet a partir de l'edat declarada en els padrons de Figueres de 1824 i 1831. Es una data aproximada ja que no se sap ladataexacte de quan es va fer el padró i tampoc es del tot fiable l'edat que l'empadronat declara en aquell moment.

2

AMF Padrons municipals de Figueres deis anys 182411831

3 AHG Protocol Notarial L'Armentera-L'Escala. n. 155 any 1861 Contráete 182, 6dejuny de 1861. h 5. A. "El Dr. D. Santiago Mundi" a La Música ilustrada hispano-americana. 10-121899, núm. 24, p. 5.

fN

m m m O

.0 CIVIL DE BARCELONA.

Mm. '¿r>/Z

Defunciones.

de mil ochocientos setenta y dos, y hora de las C de la SSCSst--JL D. \-4v?í2f>*t. — de ÁS años de edad, natural de .'//p'" "'•
r

Es bijo de D. ¿Z&¿BU&£ de profesión

rtHifiwr

¡¿Si/ir

natural de ^ f a r ^ W f c / j ha «do enterrado en el cementerio general de esta andad en _ 2 L de J S / O / - /

El Oficial encargado,

Registre de defunció d'Abdó Mundi a Barcelona el 1872. Font: familysearch.org

'

:

:

/

•-

Placa de la vila de Torroella de Montgrí. Imatge: Jaume Nonell

^dáu^Mí /

9ÉÉÍ

fet arranques la relació amistosa entre els dos músics. (Albert 1980)

pi

Abdó Mundi, peí que he pogut deduir, tocava el violía l'or-

//,-/•,< i? ^¿¿ft % ~ * . / £ P.

questra del Liceu. (Albert 1994:106)

£

*•

/ /

Una d'aquestes sardanes és Sardana de toques de garrilla, datada a Barcelona el 1851 i amb un tíratge de 21x49

¡jr '

compassos. És Túnica obra de Mundi enregistradaen disc.

5

En el mateix arxiu hi ha la Sardana larga obligada de flubiol á grande orquesta de plaza amb aqüestes notes a la seva portada: "escrita espresamente para el uso de Miquel Gich Solo. Compuesta por Abdon Mundi en Bar[celo]na en el día

Sardana llarga de flabiol estrenada a Torroella de Montgrí el 25 d'agost 18 Agosto 1851 y esta debe estrenarse en Torroella en 25 de 1851

i va ser enterrar el mateix dia. A l'apartat de treball diu que era "profesor" s'entén que de música, i vivia al carrer Milans 4, pis 3r. La ciutat de Figueres li va dedicar el 1981 el carrer Compositor Mundi.

s o

da de Bombardon "á solo". (Costal 2014:92-93) La mateixa autora en la seva tesi doctoral va aportar noves dades sobre Abdó Mundi que reforcen la seva possible pre-

Abdó Mundi va ser durant molts anys un autor descone-

sencia com a violinista del teatre del Liceu. Es tracta de les

gut. Lluís Albert el va rescatar de l'oblit l'any 1964 "en el

sardanes Dos sardanas largas sacadas de motivos de la opera

transcurs d'unes emissions antológiques de la historia de

I Masnadierii Roberto il Diavolo, escrites per Mundi a l'agost 6

la sardana des de les antenes de Radio Nacional de Bar-

de 1851 i dedicades també a Miquel Gich. Aqüestes operes

celona" (Albert 1980). Va ser arran de que la familia Gich,

de Giuseppe Verdi i Giacomo Meyerbeer havien figurat en

de Palafrugell, li va cedir l'arxiu de la cobla de Miquel Gich

la programació del Liceu uns mesos abans. Concretament,

Coll, de Torroella de Montgrí, una formació de mitjans del

Roberto il Diavolo, s'havia representat el 28 de febrer i un

segle XIX que va actuar al teatre del Liceu el 28 de febrer de

dúo de / Masnadieri per l'abril del mateix any i, per tant,

1850, la primera presencia documentada d'una cobla fora

Mundi les hauria tocat. Aquesta darrera ópera s'havia es-

de les comarques gironines.

trenat al Teatre Principal de la Santa Creu el 3 de juny 1848.

a Barcelona amb motíus d'ópera i aixó el va fer suposar que

m m m

no" Anna Costal també relaciona, a mes, la Sardana Obliga-

Abdó Mundi, el músic

En aquest arxiu, Albert hi va trabar varíes sardanes datades

r\ rsi

del mes á la fecha. Nota: Sobre todo los instrumentos que acompañen, que dejen las notas cortas, secas y muy pia-

7

8

La hipótesi de Lluís Albert que Abdó Mundi tocava al Liceu és plausible pero també ho podia haver fet al Principal.

estava vinculat a aquest món i que tocava el violíal teatre

El nou edifici del Teatre del Liceu a la Rambla de Barcelona

del Liceu:

es va inaugurar el 8 abril de 1847. La competencia entre els

Sospitem que Abdó Mundi tocava el violía l'orquestra del Liceu. Fins i tot fora probable que hagués intervingut en

5

les gestions prévies a l'actuació de la cobla d'en Gich en

6 Aqüestes sardanes están a l'arxiu particular de Jordi León i van ser facultades per Lluís Albert.

aquell escenari l'any 1850, o bé que, al contrari, d'aquest

7

Sardanes vuitcentistes, Clássics de la sardana [LP] voi. 9

FMncora (21-2-1851), p.16.

8 £74ncora(8-4-1851,p.16.

teatres del Liceu i el Principal va provocar, entre altres coses, un augment en la demanda de músics. La documentado consultada on hi figuren noms de músics de l'orquestra 9

del Teatre Principal en el perfode 1840-1860 no ens ha proporcionat el nom d'Abdó Mundi. Hi consten peticions d'augment de sou aílegant que els músics havien rebut propostes mes avantatjoses des del Liceu i que, finalment, alguns músics hi van anar pero no que el figuerenc fos de plantilla del Principal. Hi hem trobat, pero, la vinculació a aquest teatre de dos músics amb qui els Mundi hi van teñir relació: els violinistes i directors Josep Navarro i Francisco Berini. La vinculació d'Abdó Mundi a l'activitat operística de Bar-

Dúo de los dos bajos de Linda di Chamounix. Copisteria d'Abdó Mundi Font: Biblioteca de Cataluya

— 1 ^ ~ ~ ! ~ E E ~

celona deis voltants de 1850 també ha quedat reflectida en la partitura que es conserva a la Biblioteca de Catalunya i que, a la portada diu: "Dúo de dos Bajos, de la Opera Linda de Chamounix por Piano y Canto" i que conté al peu l'anotació "Copisteria de Abdon Mundi". Aquesta ópera de Do10

nizetti, es va estrenar a Viena el 1842 i es va programar a la primera temporada del Liceu, l'11 de novembre de 1847. Tantal Liceu com al Principal s'hi van programar fragments en diferents concerts pels volts de 1850 i encara mes tard. Mundi podria haver fet aquesta copia per al Liceu pero

general un wals, un minuet de D. Abdon Mundi, un wals de D. José Frexas, unos rigodones de D. Ramón Paixot, un wals, una polka de D. José Ignacio Miró, un wals de D. José Navarro. Inútil es decir que se bailó, para cumplir un capricho efímero de la moda, el anticuado minuet, pero según los más autorizados vaticinios, habrá resucitado para morir otra vez en un mismo año a impulsos del golpe de gracia que le han dado la juventud.

13

també peral Principal.

Malauradament només hem pogut localitzat uns baila-

Sobre la formació musical d'Abdó Mundi i a quines orques-

serven el Valz i Schotis obligado de Cornetín con Variaciones

bles d'Abdó Mundi a l'Arxiu Comarcal del Ripoll on s'hi contras va formar part mentre vivia a Figueres no en tenim cap

per a 8 instruments: dos cornetins, dos violins, flauta, dos

noticia. Albert insinúa que:

clarinets, i baix.

Abdó Mundi es va beneficiar del gran caliu musical que llavors hi havia a la capital de l'AIt Empordá, adquirint-hi uns sólids coneixements que li van permetre mes tard exercir professionalment de músic a Barcelona. (Albert 1980) Establerts a Barcelona, Abdó i Santiago Mundi van seguir tenint contactes musicals amb Figueres. El 1864, en una relació de músics destacats de la capital de l'AIt Empordá, també es recordava a Mundi:

Pare i fill Mundi van col-laborar amb l'orquestra del Teatre de Figueres la temporada 1865-1866 interpretant Topera María di Roban de Gaetano Donizetti. Vimos con satisfacción aumentada la orquesta, además de los señores Navarro y Mundi, padre, según digimos en otro número, con el señor Mundi, hijo. Habiendo tomado parte en la misma, por una muestra de galantería, y en testimonio de amistad á la Empresa.

No olvidemos tampoco el mérito que por sus composiciones tienen adquirido los señores Mundi, Cristiá, Terrarols y Daunis (José Maña).

14

15

Josep Navarro va ser violí concertino i director del Teatre Principal, de Barcelona, un deis llocs on tocava Santiago Mundi. Aquell dia a Figueres l'Abdó hi va tocar el contra-

11

Entenem que es tracta d'Abdó Mundi. Una noticia deis di-

baix. De fet, aquesta és Túnica referencia que hem trobat

aris de Barcelona del 1850 ja el destaquen com a compo-

d'una activitat professional d'Abdó Mundi com a músic.

sitor. En una festa a la Sociedad Filarmónica es van inter-

Lluís Albert va escriure, i tots els altres autors posteriors

12

pretar unes obres seves: La orquesta estuvo felicísima tocando sin interrupción escelentes bailables, entre los que merecieron la aprobación 9

16

han repetit, que "Sospitem que Abdó Mundi tocava el violí a l'orquestra del Liceu" (Albert 1980), pero ja hem dit que no en tenim cap prava concreta. A Figueres hi va tocar el contrabaix i fora possible que toques els dos instruments.

AHSCP Casa del Teatre Vol.l.lnv. 6

10 BC "Dúo de dos Bajos, de la Opera Linda de Chamounix por Piano y Canto" [del Maestro Donizetti], Top. M5082/9.

13

£7 So/. 6-2-1850, p. 3.

11

14

ACRI CoNeccions - Partitures musicals 14.10.10, 186/2.

ElAmpurdanés, 26-05-1864, p. 2.

12 Aquesta societat estava dedicada a la propagado de la música a Barcelona. Va funcionar de 1844 a 1857.

15

El Ampurdanés, 5-10-1865, p. 2-3.

16

El Ampurdanés 28-09-1865, p. 3.

El filis de l'Abdó Mundi: Santiago, Elvira i Aurora Santiago Mundi Giró (Figueres, 2 9 - 6 - 1 8 4 2 - Barcelona, 12-6-1915). Té un carrer dedicat a Figueres. 17

Com ja hem dit. Santiago, amb els seus pares i les seves germanes Elvira i Aurora, van marxar de Figueres a Barcelona el 1847 quan tenia 5 anys. Per tant, una noticia de la premsa empordanesa de 1881 de que havia estudiat a l'lnstitut de Figueres creiem que no pot ser certa: "es hijo de un modesto músico de Figueras; cursó los primeros años de su carrera en el instituto de esta ciudad".

18

Va cursar l'ensenyament priman en un coNegi públic. Va estudiar violí i piano amb Josep Marracó i harmonía i com19

posició amb Antoni Cornelias. Amb 13 anys va entrar com a viola al Teatre Principal i al cap de dos anys ja formava part deis primers violins. Es va perfeccionar amb el violí amb Josep Viñas i va prendre lligons amb Francisco Berini, violí i director d'orquestra. Santiago Mundi va estudiar a l'Escola Superior Industrial de Barcelona a partir de 1855. Possiblement en aquesta decisió hi intervingués decisivament el fet que Andreu Giró Aranols (Torroella de Montgrí, 1-12-1812 - Barcelona 108-1884), germá déla seva mare Teresa, ja a l'any 1851 era professor de l'Escola Industrial i mes tard en va ser catedrátic Havia estudiat dibuix, matemátiques, geometría, entre altres matéries, i va obtenir el títol d'Enginyer Industrial en l'especialitat de mecánica.

A partir de 1865-66 va estudiar a la Facultat de Ciéncies de

A fináis de 1865 va obtenir el títol de Batxiller en Arts a Nnstituto de Segunda Enseñanza, de Barcelona. El fet que acabes tan tard aquests estudis s'explica perqué seis havia de costejar tocant el violí en diferents teatres de Barcelona (Cañigueral ero/1985: 87). Va alternar fins ais 21 anys els estudis de matemátiques i donant conferencies amb la música, tocant al teatre i, fins i t o t , composant algunes peces per un cor d'obrers de Gracia que dirigía. S'explica que li van oferir una plaga de violí solista a Rio de Janeiro fet que era ben vist peí seu pare que volia que solament es dediques a la música que no pas de la seva mare que va influir perqué continúes els seus estudis de la carrera de Ciéncies. En un concert el 1867 al Centro Artístico hi va tocar

la Universitat de Barcelona. El 1867 va ser nomenat académic numerari de la Reial Academia de Ciéncies i Arts de Barcelona. Va obtenir el grau de Doctor en Ciéncies Exactes el 27 de maig de 1870. "Mundi había pasado de artista a hombre de ciencia" També va ser catedrátic de Geome22

tría Analítica del 1881 fins al 1912 i ja de gran va estudiar Farmacia (1900), quan ja havia obert el 1890 una establiment a la Porta de l'Ángel, 21 -23. Va teñir una gran activitat com a docent, conferenciant, escriptor i va ser regidor per l'Ajuntament de Barcelona, pertanyent al Partit República. Es pot consultar l'ámplia bibliografía de Santiago Mundi a l'esmentada obra de Cañigueral i a la d'lnés Padrosa. Ara només citarem Importancia matemática de la Música.

20

Fantasía en re, de [Charles-Auguste de] Bériot i Meditación

Santiago Mundi és va casar el 1871 amb Carolina Gómez

sobre el Fauno de [Charles] Gounod.

Torner (Barcelona, 1851 -1875), filia d'un comerciant. En el

21

registre de matrimoni s'especifica que la seva professió és

* ™

17 La data de naixement está extreta de José Llompart Palet, "Analítica de la Universidad de Ciencias de Barcelona (1881). Cronología biográfica-científica de Santiago Mundi Giró (1842-1915)',' a Actes de les IV Trobades d'HIstóna de la Ciencia i déla Técnica(Alcoi-BarcelonaSCHCT 1997), 553-561, p. 556. 18 BAmpurdanés, 19-6-1881, p.1.

n HI

"profesor de música" i que la del seu pare és "músico" i que ambdós vivien al carrer Milans 4, pis 2n. La Carolina, pero, va morir 4 anys després de casar-se amb el Santiago i no ens consta que hagueren tingut filis.

19 Pensem que és Josep Marracó Xauxas (1814-1873), pare del també músic i compositor Josep Marracó Ferrer(1835-1913)

Q

20

La Música ilustrada hispano-americana. 10-12-1899, núm.24, p. 5.

III

21

La Corona 18-3-1867 p. 3

22

La Escuela moderna 1-3-1900, p. 44

Posteriorment es va casar cap el 1878 amb Julia Font

tell del Mascará al barri del Guinardó i promotor del tramvia

23

Mayrcle Baldegg (Lucerna, 1843 - Barcelona, 17-9-1899),

d'Horta. Va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Tenia

filia d'Eusebi Font Moreso (Figueres, 1817 - Barcelona,

la creu de cavaller de la Reial Ordre de Caries III. Les seves

2 5 - 1 - 1 9 0 0 P i Lluisa Mayr de Baldegg Així l'Abdó Mundi

germanes Assumpció i Mercedes també tenien un "colegio

esdevindria consogre de l'Eusebi Font que era figuerenc,

de señoritas"

25

pianista i compositor. Font va ampliar estudis de música a París on va visitar al guitarrista Ferran Sor el juny de 1839 i va escriure un ar25

ricie publicat peí diari La Opinión Pública el 1850 amb les impressions d'aquell contacte Va impulsar l'Asociación

Bibliografía citada ALBERT, Lluís (1994). "Aportado a la tradició sardanista de Torroella de Montgrí". Dins Llibre de la festa major Torroella de Montgrí Torroella de Montgrí: 1994.

27

de Compositores Españoles i en va ser president des de

ALBERT, Lluís (1980). "Sardana de toques de gárrula, d'Abdó

l'any 1872 (Padrosa 2009: 543). Va ser membre de la 5o-

Mundi" Dins Sardanes vuitcentistes, Clássics de la sardana

cietat Wagner. Va escriure El Emigrado, ó sea, Tempestades

[LP] vol. 9.

del corazón (1836), on relata els amors de Fernando i Leonor sobretot en el seu pas per Su'issa i, molt especialment, Lucerna d'on era la seva esposa Lluisa, la novel-la Cuatro

CAÑIGUERAL, S. Et al (1985). Homes de Ciencia Empordanesos. Figueres: Caries Valles editor.

millones! (1877), que la crítica no va deixar massa bé, El

COSTAL, Anna (2014). Les sardanes de Pep Ventura i la música

Odio un drama en tres actes i en prosa (1892), Las corridas

popular a Catalunya entre la restaurado deis Jocs Floráis i la

de toros ante la moral y la civilización (1880), La Niña y la ci-

Primera República (1859-1874).

Universitat Autónoma de

encia (1883). També va escriure per a piano les obres Gran

Barcelona, Tesi doctoral. Disponible a:
fantasía sobre el Himno de Riego (1871 ?), La campana del Ave

handle/10803/283433> [última consulta: gener 2015],

María i Je pleure avec toi. També era el propietari del Col-legi Isabel la Católica, un centre exclusiu dedicat a l'ensenyament només de noies amb l'objecte de "formar madres para educar a sus hijas" inaugurat el 1864 a Sant Gervasi. L'Eusebi i les seves filies Julia i Pepita eren els professors de piano i altres assignatures i la Julia en va ser directora j u n tament amb la seva germana. Santiago Mundi també va ser del quadre de professors d'aquest col-legi ja al 1874 així com de la Academia Politécnica. En alguna ocasió, Santi-

PADROSA, Inés. (2009) Diccionari biografíe de l'AIt Empordá. Girona: Diputació de Girona.

Arxius consultats: Arxiu Historie de Girona Arxiu Historie de la Ciutat de Barcelona Arxiu Historie de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

28

ago Mundi, amb el violí, i Julia Font, al piano, havien tocat

Arxiu Comarcal de Ripoll

junts al Col-legi Isabel la Católica.

Arxiu Municipal de Figueres

Elvira Mundi Giró (Figueres, 1844 - ?)

Arxiu Diocesá de Girona

Es va casar a Barcelona el 18 d'agost de 1867 amb Robert

Biblioteca de Catalunya

Pou Martí (Barcelona 1833 - ?), un delineant descendencia mataronina. Possiblement van anar a viure a Vilafranca del Penedés.

Aurora Mundi Giró (Figueres, 1846 Barcelona, 22-5-1896) Es va casar a Barcelona el 18 d'agost de 1867 amb Francesc Mascará Gaurán (Barcelona 1842 - ?). En Francesc era agent d'asseguranees, corredor intérpret reial de navilis i un important propietari barceloní que va fer construir el Cas23

Entre maig de 1877 lagost de 1878

24

Era fill de Narcís Font, de Figueres, notan, ¡ Josepa Mareso, de Barcelona.

25 Estaven emparentades amb el general Alphonse Mayr de Baldegg (1789 1875), fillde Lucerna. 26

Ferran Sor i Muntades (Barcelona, 14-2-1778 - París, 10-7-1839).

27 Eusebio Font, "Una visita a Sors en los últimos días de su vida" a La Opinión Publica (161 17-1-1850). 28

La Imprenta (26-5-1877)

Agraíments per la seva coUaboració: Montserrat Mauné, de Figueres

Som 2017 num 333 gener.pdf

de Figueres la temporada 1865-1866 interpretant Topera. María di Roban de Gaetano Donizetti. Vimos con satisfacción aumentada la orquesta, además de.

6MB Sizes 28 Downloads 386 Views

Recommend Documents

Som 2017 num 333 gener.pdf
no en tenim cap prava concreta. A Figueres hi va tocar el. contrabaix i fora possible que toques els dos instruments. 13 £7 So/. 6-2-1850, p. 3. 14 ACRI CoNeccions - Partitures musicals 14.10.10, 186/2. 15 El Ampurdanés, 5-10-1865, p. 2-3. 16 El Am

333.pdf
3 | 1 | -| 3 | - | 7 |2.9 Programming In C & C++ |2.5 | 50 | 20 | 70 | 3 | 60 | 30 | 90 | 160| ... (6) Field visit and extension lectures are to be organised and managed .... It is compulsory to appear & to pass in examination, But marks will. not be

2017-04-11 ell, som, stf complete results.pdf
KYLEE TEATS 267 STAFFORD NM. powered and engineered by Easyware www.goeasyware.com. Page 3 of 4. 2017-04-11 ell, som, stf complete results.pdf.

lletra num.-dibuix.pdf
Page 1 of 4. CINC. TRES. SET. Page 1 of 4. Page 2 of 4. NOU. UN. DEU. Page 2 of 4. Page 3 of 4. VUIT. DOS. QUATRE. Page 3 of 4. lletra num.-dibuix.pdf. lletra num.-dibuix.pdf. Open. Extract. Open with. Sign In. Main menu. Displaying lletra num.-dibui

UMM-SOM-Tutti-2016-2017 online.pdf
There was a problem previewing this document. Retrying... Download. Connect more apps... Try one of the apps below to open or edit this item.

SOM 12.pdf
1 MPa = 106 Pa = 106 N/ m2 = 1 N/mm2 (MPa = Mega Pascal). 1 GPa = 109 Pa = 109 N/ m2 (GPa = Giga Pascal). Let us take an example: A rod 10 mm q10 mm ...

Digest 333.pdf
Page 1. Whoops! There was a problem loading this page. Retrying... Whoops! There was a problem loading this page. Retrying... Digest 333.pdf. Digest 333.pdf.

[PublicAgent] E 333
Quantico s01e05 1080p.[PublicAgent] E 333.Sin city pdf.[PublicAgent] ... [PublicAgent] E 333.[PublicAgent] E 333.Romirain part 4.PENGUIN OF MADAGASKAR.

333 Amendment.pdf
1 This amendment will address all pending amendment requests for aircraft on the List of Approved Unmanned. Aircraft Systems (UAS) under Section 333 at regulatory docket FAA–2007–3330 at www.regulations.gov. For. requests for aircraft not on the

333.pdf
Page 1 of 2. Stand 02/ 2000 MULTITESTER I Seite 1. RANGE MAX/MIN VoltSensor HOLD. MM 1-3. V. V. OFF. Hz A. A. °C. °F. Hz. A. MAX. 10A. FUSED.

som unit 1_NoRestriction.pdf
to.sion - castigliano's theorems - principle of virtual work - application of energy theorems. for computing defle€tions in beams aIld trusses - Maxwell's reciprocal ...

SOM-ss rattan.pdf
There was a problem previewing this document. Retrying... Download. Connect more apps... Try one of the apps below to open or edit this item. SOM-ss rattan.

SOM-ss rattan.pdf
There was a problem previewing this document. Retrying... Download. Connect more apps... Try one of the apps below to open or edit this item. SOM-ss rattan.

SOM STRAIN ENERGY AND DEFLECTION.pdf
SOM STRAIN ENERGY AND DEFLECTION.pdf. SOM STRAIN ENERGY AND DEFLECTION.pdf. Open. Extract. Open with. Sign In. Main menu.

Oficio Num. 7327 guanajuato.pdf
There was a problem previewing this document. Retrying... Download. Connect more apps... Try one of the apps below to open or edit this item. Oficio Num.

beløb som original.pdf
Page 1 of 1. beløb som original.pdf. beløb som original.pdf. Open. Extract. Open with. Sign In. Main menu. Displaying beløb som original.pdf. Page 1 of 1.

333-2011.pdf
Read:- G.O 85.I11in dated 26/2/2011. ORDER. Government have mtroduced Special Casuai Leave for a period upto 15. days in a year, to the employees having ...

SoS - 333 Permit.pdf
Page 1 of 34. August 11, 2015. Exemption No. 12437. Regulatory Docket No. FAA–2015–2222. Mr. Christopher M. Roach. Scenic Over Sights. 1198 Padgett Road. Union Mills, NC 28167. Dear Mr. Roach: This letter is to inform you that we have granted you

SOM Dates to Remember.pdf
REPORT CARD DATES. Semester 1 Semester 2. 1ST Progress Report Card, 6 weeks September 4, 2015 3rd Progress Report Card, 6 weeks February 19, ...

AP-333.pdf
Page 3 of 928. Page 3 of 928. AP-333.pdf. AP-333.pdf. Open. Extract. Open with. Sign In. Main menu. Displaying AP-333.pdf. Page 1 of 928.

no-41-333-340.pdf
There was a problem previewing this document. Retrying... Download. Connect more apps... Try one of the apps below to open or edit this item. no-41-333-340.

course syllabus 333 (1).PDF
fatty acid, eicosanoid, triglyceride, phospholipidม clolesterol, steroids และ ... course syllabus 333 (1).PDF. course syllabus 333 (1).PDF. Open. Extract. Open with.

Volume 12 Num. 1, 2014 Final. 28,02,2014.pdf
Plot 10, Nurudeen Olowopopo Drive,. Beside M.K.O. Abiola Garden, Central Business District, Alausa-Ikeja. P. O. Box 1087, Ebute-Metta, Lagos State, Nigeria. Tel: +(234)01-7741273. Website: www.citn.org, Email- [email protected]. Abuja Liaison Office: 1,