Núm. 253__FEBRER2017
INFORMATIU MENSUAL VALLVIDRERA | COLLSEROLA
El Centre Cívic Vàzquez Montalbàn Un referent social i cultural a Vallvidrera
personespersonatges
agenda
justalaparaula
Lina Mariño Professora de ioga
L’agenda de febrer
Comiat
pàg. 11
JACQUELINE JACQUET
ANNÉLIE TUENGERTHAL
pàg. 8 i 9
pàg. 15
3
AVVinforma 253 FEBRER 2017
[email protected] Consell de Redacció: Roser Argemí, Isabel Fernández, Xavier Gonzàlez, Jacqueline Jacquet, Ma. Antònia Juan, Temi Vives Col·laboradors Maïthé Chansard, Jordi Coll, Cisco Tomàs, Annelie Tuengerthal Disseny i maquetació: www.natarranz.com Tancament de l’edició: 20 de desembre de 2016 Tirada: 500 exemplars Distribució: Centre Cívic, Mandarina, CAP, Tabacs Periodicitat: El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost)
informaciódebarri
Acte en record de Jordi Samsó
gentd’aquí
El dijous dia 16 de febrer a dos quarts de 7 del vespre farem a la biblioteca un acte en record del que fou veí de Vallvidrera durant anys, en Jordi Samsó i Bastardas (19292008).
Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, defuncions, etc. a les bústies de La Vall de Vidre que hi ha al costat de Can Trampa o al Centre Cívic, o envieu-les a l’adreça
[email protected] abans del dia de reunió del tancament previst a l’agenda.
Records
Naixement
El passat mes de desembre ens va deixar Ángel López, que va ser conserge de l’escola Nabí durant 23 anys i ara ja estava jubilat. La Vall de Vidre, que va publicar una entrevista que li van fer els alumnes just abans de jubilar-se (núm. 174, desembre 2009), fa arribar el condol a la seva família i a l’Escola Nabí, on va aconseguir el reconeixement de tota la comunitat educativa.
El 2 de gener va néixer Haritz, fill de Gaizka i d’Iris, la filla gran d’en Jordi Coll. Felicitats!
D.L. B-8389-2007
Sempre va col·laborar, en la seva faceta de pintor i dibuixant, amb l’associació de veïns; també amb la revista del Centre Excursionista l’Àliga, secció Vallvidrera, així com amb moltes iniciatives que es feien al barri. Va participar tant en el cartell de celebració del mil·lenari del primer document on es menciona l’església de Vallvidrera, que vam celebrar el 1986, i també va donar obres per a recollir diners per mantenir i pintar “la Llauna” –el local social de l’associació, que va ser construït amb les aportacions dels veïns a principi dels anys 80, situat just on avui hi ha el centre cívic i la biblioteca.
Edició
[email protected] www.vallvidrera-aavv.blogspot.com
En Jordi va venir a partir dels anys 70 amb la seva família a passar l’estiu a la Colònia Herrando, al carrer Pelfort de Vallvidrera. Després, ell venia més sovint per pintar. Va ser un artista polifacètic: pintor, gravador, joier...
El 28 de desembre de 2016 ens va deixar Manolo Barberán Albero, veí de Vallvidrera, a l’edat de 83 anys. Va fer de transportista i també va regentar, junt amb la seva dona, l’establiment de queviures de la plaça de Vallvidrera núm. 6. Durant unes temporades va ser un dels puntals de l’equip de futbol de Vallvidrera. Fem arribar el condol a la seva família.
L’associació, en reconeixement a les seves col·laboracions amb el barri, ha demanat a la biblioteca d’allotjar un quadre, que forma part del patrimoni de l’associació, que ara quedarà exposat perquè tots puguem gaudir-ne i com a record del seu llegat al barri. Tots hi sou convidats!
Amb el suport de:
CENTRE CÍVIC VALLVIDRERA VÁZQUEZ MONTALBÁN C/Reis Catòlics 16-34 08017 Barcelona Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban.com
Lavalldevidre és una
publicació gratuïta. El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros. El cost total de la publicació es finança amb els anuncis dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora de franc.
Quan l’hagis llegida, no la llencis. Passa-la! Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog de l’associació de veïns.
www.vallvidrera-aavv. blogspot.com
HAiKU 俳句 (Poesia d’origen japonès)
Per Pasqua els ous Per Nadal estels i avets Per Reis el tortell.
REIS, 6.1.2017 ANNELIE
Quadre de Jordi Samsó exposat a la iblioteca
Canvis porten canvis…. El dia 19 de gener, tal com estava previst, es va fer la reunió de l’actual junta de l’associació, amb els responsables de les comissions de Festa Major i de La Vall de Vidre i el grup de socis i sòcies interessats a rellevar els actuals càrrecs per mantenir activa l’associació. Va ser una trobada amigable, gairebé festiva perquè hi havia molta il·lusió. El grup de dones i homes interessats a rellevar els actuals càrrecs van rebre un munt d’informacions dels que fa anys que hi treballen; van recollir dades i s’apuntaren ja les reunions on calia assistir per posarse al dia dels problemes existents al barri. Es faran altres reunions per anar perfilant el traspàs, però els canvis definitius es concretaran en l’assemblea general ordinària que es farà el proper mes de març, després d’haver-ne informat degudament als socis i posant la convocatòria en La Vall de Vidre del mes de març.
lesnostrespàginesgrogues
5
bústiaoberta Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de Can Trampa i al Centre Cívic), o enviar-lo a
[email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.
Especialitat en pernil de Jabugo Obert de dilluns a diumenge
Encara són notícies ...
Sopars: divendres i dissabte nit Dijous tancat
Plaça Vallvidrera 3. Telf. 934068051
Així és com han deixat els ailants que han tallat entre el carrer Reis Catòlics i el camí de les Nespreres. Ja fa temps ens vàrem queixar de com estava el fondal on el Sr. Piera tenia l’hort (codis : 9494RKX i 2010EXD). No solament no han fet res sinó que encara hi han afegit les restes dels ailants, fins i tot cavalquen sobre la tanca de casa nostra. A més a més de ser un perill d’incendi, hi ha dues basses amagades entre el bardissar (niu de mosquits). Esperem que entre tots aconseguim una neteja. NÚRIA I MONTSERRAT ARNAN
Alberes, 29 - Vallvidrera Tel. 937 68 72 04 - B C N
Alcalde Miralles, 9 - Vallvidrera - Tel/Fax: 93 406 74 77
[email protected] - www.vinosdulces.com
Llums de Nadal
inunden els carrers dels nostres barris en aquestes dates
Pans artesans fets a ma com abans
La Trampita Dulce Pasteleria y Más CATERING / FIESTAS DE CUMPLEAÑOS PLATOS PREPARADOS
pedralbescentre.com | urbanityshopping.com WIFI GRATIS |
PÀRQUING GRATIS
Av.Diagonal 609-615
pedralbescentre.com | urbanityshopping.com WIFI GRATIS |
PÀRQUING GRATIS
Av.Diagonal 609-615
Canelones caseros, Pollo al horno con patatitas, Callos con garbanzos y chorizo, Quinoa, Pizzas al corte, Pasta fresca rellena artesana, Croquetas variadas, Tortilla de patatas, verduras, etc
Plaça de Vallvidrera, 9
Tel. 934069530
Enguany a Vallvidrera, les llums han estat màgiques i han esdevingut una proposta inesperada, una oportunitat per repensar quines relacions en i amb l’espai públic. Les formes que contenen les llums i que donen pas a les siluetes il·luminades quan fa fosca, són per dins, translúcides: unes vermelles, altres blavoses, altres ataronjades, també n’hi ha de verdes i grogues. Com de la lluna i del sol, podem gaudir-ne tant de dia com de nit. De dia, els carrers s’engalanen amb els reflexos del sol, embellint-los talment com si de vitralls es tractés. Grans i petits ens hem meravellat. A més de ser un element visual, ha esdevingut també una proposta de joc i descoberta. Saltar els reflexos sense tocar-los, usar-los com a circuit, obstacles que s’havien d’esquivar, posar-se de manera que desapareguessin per un moment el màxim nombre de reflexos, o el mínim… També han servit per representar aquells personatges que ens evocava cada color. Fa un temps enrere, des que el mercat va tancar les seves portes, la placeta que hi ha al davant, s’ha convertit més aviat en un aparcament d’unes poques motos. Un lloc que sembla que hagi perdut el seu interès o encant, però aquests dies ha estat diferent. S’ha convertit en quelcom especial, recobrant-t’hi vida quan els infants s’han aturat amb sorpresa a jugar amb els reflexos de les llums. A ben segur que les emocions viscudes ens connecten a partir d’avui amb la placeta d’una manera diferent. CLARA SALIDO
6
7
bústiaoberta
collserolaclub
Hola lector@s de La Vall de Vidre!!!
Aquest ha sigut el segon any que hem sortejat per Nadal una panera i un televisor. La panera li va tocar a la senyora Alícia Vila, i el televisor a la senyora Fontanals. Les dues veïnes de Vallvidrera. Moltes felicitats a les dues. I fins al proper Nadal AUTOSERVEI CRESPO
Coldwell Banker Llebrenc
L’exposició “Célestin Freinet 1896-1966” al Centre Cívic
Benvolguts veïns de Vallvidrera,
L’escola Nabí ens va oferir al gener d’enguany una exposició força interessant: aplicació i resultats dels mètodes Freinet a les classes de primària.
El dijous 15 de desembre, vàrem celebrar la inauguració de la nova marca comercial Coldwell Banker Llebrenc a la nostra oficina, a la qual varen assistir uns quants veïns de Vallvidrera i clients de Llebrenc, així com altres companys d’aquesta marca internacional d’intermediació immobiliària que es diu Coldwell Banker i que té el seu origen als EUA fa més de 100 anys. Tot i no ser molt coneguda entre nosaltres, sí que està arrelada al continent americà i també a l’Àsia i Oceania, amb una voluntat ferma d’establir-se als països europeus.
45 anys de treballs i esperem que en siguin molts més!
Bé, des de CB Llebrenc volem donar-vos les gràcies a tots els que vàreu venir a passar una estona amb nosaltres i a tots els veïns de Vallvidrera que han fet possible que Llebrenc porti més de 15 anys entre nosaltres. MARIA PAU, JAVIER I JORDI
Salutacions, JORDI LLOHIS DIRECTOR D’OPERACIONS
La Coral Tardor
a l’Església de Santa Maria de Vallvidrera L’ 11 de desembre de 2016, la Coral Tardor de la Floresta va oferir un concert molt bonic a l’Església de Santa Maria de Vallvidrera. Van cantar nadales i també unes altres cançons com Blowing in the wind del cantautor Bob Dylan, guardonat darrerament amb el premi Nobel de literatura. Fa molts anys que la coral assaja sota la direcció de Mireia Calduch. Els cantants aprenen la música d’oïda. “El més important -diu la Mireia- és que s’ho passin bé.” I això el públic ho va poder apreciar en aquest concert. El 2015, any del seu 25è aniversari, la Coral Tardor va rebre un premi de la ciutat de Sant Cugat. ANNELIE
Poema (1976) impremta
Revista de poemes (2016) ordinador
8
9
personespersonatges
Lina Mariño: Professora de ioga De Montevideo al barri de Mas Sauró Com a jubilada, pots fer coses que mai no has fet abans, com per exemple apuntar-te a un curs de ioga al matí. Fa anys que el Centre Cívic de Vallvidrera ofereix aquest taller i un dia m’hi vaig inscriure. Llavors, l’activitat es duia a terme en una sala amb vistes a un cel ample i blau sobre les verdes crestes de Collserola. En aquest ambient de “plena naturalesa” sonava la veu suau de la Lina Mariño donant les primeres instruccions: “Tomamos conciencia de nuestro cuerpo...“. Amb el temps, el nombre d’alumnes va anar creixent i ens vam haver de traslladar a una sala més gran, encara que seguim amb la Lina: cabell blanquíssim, cos juvenil, veu dolça i ferma. Lina, el teu cabell blanc contrasta amb el cos tan juvenil. És un efecte benèfic del ioga? Ha, ha, ha! El pri-
mer cabell blanc em va sortir quan tenia 24 anys. Sí, sens dubte, el ioga repercuteix positivament en la salut i l’agilitat només n’������������ és un������� component. Els efectes benèfics del ioga es noten en les articulacions, l’estat de l’esquena, la circulació de la sang ... Per a persones amb dolors musculars, el ioga pot aportar alleujament. Ara bé, has de tenir en compte que jo sóc molt flexible de naturalesa. La meva agilitat s’ha incrementat amb el ioga, però he conegut persones amb bastant de rigidesa que, practicant el ioga amb regularitat, han millorat moltíssim físicament.
de meditació que prové d’Egipte. El Hatha Ioga que jo ensenyo és més modern.
I donar classes de ioga? Un any més
Vol dir sol i lluna, és com el Yin i el Yang. Practiquem el Hatha Ioga per aconseguir l’equilibri entre les nostres parts femenina i masculina. Les emocions, el cos i la ment sempre són interdependents. El fet de mirar un paisatge bucòlic de color verd relaxa la ment; l’angoixa pot produir tensió muscular. Què vol dir Hatha Ioga?
I la respiració? Es diu que és el pont
que uneix el cos i la ment. El Pranayama, els exercicis respiratoris del ioga,�������������������������������� són tan importa���������������� nts com les postures corporals.
I l’equilibri emocional, mental? Mol-
tes persones que vénen a classe busquen relaxament, calma interior, i és perquè les càrregues emocionals s’expressen com a tensions corporals. El ioga pot ajudar a trobar un equilibri interior, augmentar la concentració, assossegar la ment. D’on ve el ioga?
Oh, se pierde en la noche de los tiempos, és mil·lenari. Sabem de l’Índia, però també coneixem la imatge d’una persona en postura
l’has d’escoltar i no forçar-lo per una ambició falsa. tard, l’any 1986 em vaig apuntar a un curs per poder impartir classes de ioga. El professor va ser en Carlos Claramunt, que encara té el seu centre a Sant Cugat. Més endavant vaig fer un altre curs amb la I.Y.T.A., una associació internacional de professorat de ioga. Ara ja fa 28 anys que estic ensenyant aquesta pràctica. Quan vas començar aquí al Centre Cívic de Vallvidrera? Molt al princi-
pi del seu funcionament, potser l’any 2002 o el 2003. També imparteixo classes a Barcelona i a Sant Cugat, però Vallvidrera per a mi és el lloc més idoni.
I t’hi vas quedar? No, vam anar a Ma-
drid. El meu marit hi va trobar feina com a humorista i allà vam viure durant sis anys. Tenies alguna formació professional llavors? No, però teníem molts con-
tactes amb gent de l’espectacle i un dia, pel carrer, un conegut ens va dir que buscaven una ballarina. A mi sempre m’havia agradat la dansa. Tenia agilitat corporal, però no formació de dansaire. Vaig dir que ho provaria i vaig començar a aprendre a ballar com a corista en un espectacle musical i de revista. Fàcil? No! Totes sempre fent els ma-
Resumint, què és el més important del ioga? Practicar-lo. Ets uruguaiana, què t’ha portat aquí?
Com vas arribar a Barcelona?
Sí, sóc de l’Uruguai, de Montevideo, la capital. Als 20 anys ja estava casada i el meu marit era actor. Ell volia viure de la seva professió, però llavors a l’Uruguai era impossible. Vam decidir de venir a Espanya per buscar feina. El desembre del 1968 vam arribar en
amb el trànsit tota la nit, no podíem dormir i ens vam plantejar de buscar una zona amb menys soroll. Un amic ens va recomanar el Baixador de Vallvidrera. Ens va encantar el lloc, la tranquil·litat en plena naturalesa. De seguida vam trobar una caseta de lloguer al barri de Mas Sauró. Aquesta on som ara? No, fa 41 anys
teixos moviments alhora! Em tornava boja amb els passos. A més, el pegament de les pestanyes postisses m’irritava els ulls. Però bé, treballava i aprenia molt. Vam fer gires per tot Espanya.
Com i quan has arribat al ioga? Fa
exactament 31 anys, em van regalar un llibre del Pranayama i com que llavors tenia refredats molt sovint, vaig pensar: “a veure si aquests exercicis m’ajuden”. Vaig provar una classe de ioga i, gràcies a la meva flexibilitat corporal, m’hi vaig sentir com un peix dins l’aigua. Però haig de dir que hi havia postures, com per exemple l’escorpí, que no em vaig plantejar mai de fer-les. El cos mana. Sempre
vaixell a Barcelona. Per a mi, la vista de la ciutat des del mar i més tard el Passeig de Gràcia van ser com un flechazo. Pensava: “aquí voldria viure”.
Sis anys més tard, el Teatre Calderón, a prop del Mercat de Sant Antoni, em va oferir feina com a corista i ens vam traslladar a Barcelona. Es va realitzar el teu somni. Sí, vam
viure uns mesos al Paral·lel, però,
que vam poder comprar aquesta casa al Camí Alt de Mas Sauró. Hi vam fer reformes i encara hi vivim. La carrera professional d’una ballarina és limitada i per tant, amb 27 anys, vaig començar a estudiar psicologia. Vaig arribar fins a quart de carrera. Però a la mateixa època, amb un any de diferència, vaig tenir les meves dues filles i, molt cansada, vaig decidir de deixar els estudis. Deu anys més tard, vaig entrar en el món del ioga. Com continua la teva carrera?
que també volia aprendre a escriure’l, em vaig apuntar a uns cursos de català a la Casa de Cultura de Sant Cugat. Fins i tot vaig treure un 3r premi en un concurs de poesia amb el poema: “El refugi interior”, que encara conservo. Que bé! Per al teu nét de 9 anys tot serà diferent. I tant, va a l’escola Nabí
i s’expressa perfectament en els dos idiomes. Què és el que més t’agrada de Vallvidrera? Mira! (fa un gest amb el braç).
Aquesta vall tan verda amb el pantà al fons. Un suggeriment de millora? Mmm...
Bé, la zona del pantà podria ser més neta. No sé si és una qüestió de civisme o dels serveis municipals. Sovint hi ha brutícia i l’aigua és verda i tèrbola.
Com va ser la integració al teu barri?
Tens encara família a l’Uruguai? Sí,
Bé, molt bé, tenim molt bona convivència.
un germà i cosins. Hi anem de visita de tant en tant.
Ara estem enraonant en català, quan vas començar a parlar-lo?
Hi tornaries? No. Ja no. Fa més de 40
Tenia molt interès per aquesta llengua. Recordo la primera paraula per a la qual no trobava cap referència al castellà: una vegada. “Què voldrà dir això?”, pensava. En aquella època no es parlava gaire, el català; amb tot, no vaig tardar a entendre’l força i, com
anys que visc aquí, m’hi sento integrada; el meu nét i les meves filles són molt a prop, tinc bona relació amb els meus alumnes i estic molt contenta de viure aquí envoltada d’aquesta naturalesa verda, una mica salvatge. ANNELIE TUENGERTHAL 31.10.2016
lesnostrespàginesgrogues
11
agendafebrer De l’1 al 28 EXPOSICIÓ: LA MAR A càrrec de Josep Aragonès (1) Dimecres 1, 17:30h SAC DE RONDALLES: Gulliver: qui és un gegant? A càrrec d’Albert Estrenge (2)
Josep Mª (Mòbil: 687 54 61 60)
[email protected]
18:30h CLUB DE LECTURA: Atreveix-te amb els llibres A càrrec de Mon Mas (2) Telèfon 620412083 / 932049625 Carretera de les Aigües, 140, 08017 Barcelona www.jardinersoliveras.com
Serveis Integrals de la Jardineria Projectes de Bioenginyeria
18:30h XERRADA sobre una estrena cinematogràfica Es sortejaran entrades per als cinemes Verdi (2)
Dijous 16, 18:30h ACTE EN RECORD DE JORDI SAMSÓ, pintor gravador Organitza Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera (2)
Dijous 9, 17:30h XERRADA: Acompanyar la sexualitat dels infants A càrrec de Júlia Sánchez (1)
19h TALLER: Seguretat a la muntanya A càrrec del Grup Muntanyenc Collserola (1)
Dissabte 11, 12:30h MÚSICA AL PARC: Valentí Querol Trio (1)
Dimecres 22, 17:30h SAC DE RONDALLES: Contes del món A càrrec de Vivi Lepori (2)
Dijous 2, 19h AUDIOVISUAL: 92 dies als Pirineus Organitza Grup Muntanyenc Collserola (1)
Dilluns 13, 19h REUNIÓ OBERTA La Vall de Vidre, tancament del número de març (1)
Diumenge 5, 11h Comiat del senyor Ángel Gimnàs de l’Escola Nabí
Dimecres 15, 17:30h SAC DE RONDALLES: Contes que fan bullir el calder de la iaia Maria A càrrec d’Eva González (2)
Divendres 24, 17:30h FESTA DE CARNESTOLTES Animació: Jordi Callau (1)
Dimecres 8, 17:30h SAC DE RONDALLES: Contes amb la Patrícia A càrrec de Patrícia McGil (2)
18:30h T’INTERESSA: La tècnica Alexander A càrrec de Claude López (2)
Dissabte 25, 10h CAMINADA SERRES DE PONENT A càrrec de Jordi Solé (1)
19h CLUB DE LECTURA A càrrec de Víctor Garcia Tur (2)
(1) Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán / (2) Biblioteca Collserola-Josep Miracle
[email protected]
30è ANIVERSARI DE LA MORT DE J.V.FOIX Vil·la Joana Casa Verdaguer de la Literatura Del 29 de gener al 5 de març Dijous de 10 a 14h. Dissabtes i diumenges de 10 a 17h
Alberes, 9 08017 Barcelona (Vallvidrera) Tel. 93 406 84 29 (taller) M. 639 603 439
“Fem llum al magatzem de llibres” 12 escultures-llibres sobre poemes de J.V.Foix de Quim Domene
“Desviacions”
Audiovisual de Quim Domene i Norbe Fernández
12
13
vitralls
collserolaclub
Filipins al Peu del Funicular de Vallvidrera
Comiat del senyor Ángel
Masies i vida rural a Collserola
El passat mes de desembre vam saber la notícia de la mort de l’Ángel López, el senyor Ángel, conserge de l’escola Nabí durant 23 anys i que a l’actualitat estava jubilat. Aquesta notícia ens va omplir de tristesa i a tots ens van venir molts records de totes les estones compartides amb ell. Poc després de saber la notícia ens van començar a arribar missatges d’antics alumnes, ara homes i dones, que ens feien arribar el seu condol. Què fa que una persona sigui capaç de mobilitzar tanta gent? Doncs bé, tots sabem que l’Ángel era una persona especial. Era una persona d’una gran humanitat, que sabia ser propera i discreta alhora. Una persona afable, bondadosa, treballadora, pendent de tot i de tothom. Una peça clau en el funcionament d’una escola, sempre pendent que tot funcionés i fins i tot era capaç de venir un diumenge a encendre la calefacció perquè el dilluns trobéssim l’escola calenta. Tots els nens i nenes que van passar per l’escola quan ell n’era el conserge tenen el record del Sr. Ángel amb la seva bata blava, sempre amb una rialla a punt per a qualsevol nen o nena que se li apropava. També el recorden repartint caramels els divendres, a la sortida de l’escola. L’Ángel va saber sempre guanyar-se els nens i les nenes i aconseguir el reconeixement dels pares i les mares. Moltes gràcies per tot el que ens va donar, a l’Escola Nabí sempre tindrem un record per a ell. El proper diumenge 5 de febrer a les 11 del matí, farem un acte de comiat al gimnàs de l’escola. Tots hi sou convidats.
S’acaba de presentar el llibre “Masies i vida rural a Collserola”, a càrrec del periodista i escriptor Eugeni Casanova. Edicions El Mirador 144 pàgines El llibre, amb una bona mostra de fotografies antigues i actuals, ens aproxima a la manera de viure dels pagesos de Collserola. Mitjançant una selecció de 10 masies, una de les quals és Vil·la Joana, l’autor conversa amb els seus propietaris o masovers que esdevenen els principals protagonistes d’un munt d’originals històries i relats sobre el seu mas. Un món que és a punt de desaparèixer. Els tenim ben a prop, però massa cops han estat oblidats per la majoria d’usuaris d’aquest magnífic parc natural que coneixem com a Collserola. Fa decennis que les administracions van atorgar a aquestes muntanyes el paper d’espai de lleure i descongestió metropolitana. La decisió va ser un encert, si tenim en compte el gran nombre d’usuaris que any rere any trepitgen els seus camins, a peu, corrents, en bicicleta o a cavall. Un èxit d’ús que, com acostuma a succeir en les massificacions, converteix una virtut en un problema. Són les molèsties que es causen, per desconeixement o sense voler, a bona part de la gent que hi viu des de “sempre”, sense que puguin fer altra cosa que mostrar el seu enuig. “Masies i vida rural a Collserola” és una bona oportunitat per conèixer millor aquest món, tan proper i tan oblidat i desconegut. És una bona aportació per a contribuir a un ús d’aquest espai de manera més responsable, serena i respectuosa. Conèixer és el preludi per reconèixer i estimar. El llibre es pot trobar a les llibreries de Sarrià, de Barcelona i també a l’estanc de Vallvidrera (Preu: 18€)
ESCOLA NABÍ
“La besàvia Antònia es colava per una porteta de servei que arribava per un passadís des de l’escala i li portava d’amagat una tasseta de caldo a Jacint Verdaguer quan era al llit a Vil·la Joana. Els metges que l’atenien li controlaven molt estrictament la dieta i mossèn Cinto demanava a la masovera el brou de gallina que trobava que el reconfortava.
José Rizal, l’heroi de la independència de Filipines, escrivia l’any 1886 a Mariano Ponce, destacat membre de la comunitat filipina de Barcelona, sobre les gestions que feia per buscar aliats internacionals per a la causa independentista: “A la recerca de cors amistosos a Europa, miro Barcelona més que qualsevol lloc”. Es refereix evidentment a la nostra ciutat, no a la Barcelona de Filipines, on també n’hi ha una. La relació del nostre país amb l’antiga colònia espanyola ve de lluny. Avui vull recordar un episodi que jo mateix vaig viure en primera persona: La visita del president de Filipines, Diosdado Macapagal, a la residència del cònsol d’aquell país al Peu del Funicular de Vallvidrera, la “Villa Manila”, actualment la residència Alba. La visita al nostre barri es va produir el dia 5 de juliol de 1962, quan retia visita oficial acompanyat de la seva segona esposa i els fills, dins dels actes d’homenatge al president de l’ex-colònia espanyola. La Glòria Macapagal Arroyo, que tenia aleshores 15 anys, seria també presidenta del país del 2001 al 2010. Els nanos del barri del Peu Funicular estàvem tots al final del carrer Pau Feu, aleshores obert al torrent de Can Canut, asseguts sota els pins i amb una vista privilegiada sobre l’esdeveniment. El carrer Carroç, sense asfaltar i amb profunds reguerots quan plovia, s’havia enquitranat des de la carretera de Vallvidrera fins a la residència del cònsol per a aquesta ocasió. La resta del carrer va seguir sent de terra encara uns anys. Els cotxes de luxe recorrien aquest tram asfaltat i anaven portant les personalitats al jardí amb piscina de la residència, on eren rebuts per la senyora de la casa, María Gabriela García-Bravo y Moragas. La colònia filipina de Barcelona, unes 100 persones aleshores, va ser convidada també a aquesta recepció, així com els cònsols d’Itàlia i Estats Units. A l’arribada del president Macapagal es va sentir l’himne de Filipines per la megafonia disposada a l’efecte, i va ser rebut amb aplaudiments pels assistents. Els espectadors furtius, en la major part criatures, no perdíem detall de l’espectacle gratuït que se’ns oferia a poca distància. Cap a les 10 del vespre es va encendre un castell de focs com mai havíem vist els veïns del barri. Va acabar amb unes lletres de pirotècnia que formaven les paraules “Mabuhay Presidente”, que en tagalog vol dir alguna cosa com “Visca el President”, junt amb els colors de la bandera filipina. En aquest moment van començar a caure unes gotes de pluja, com per indicar que l’espectacle s’havia acabat. Aleshores tots vàrem anar a sopar: Les criatures a les cases de cadascú, les personalitats cap al sopar de gala al restaurant de la Font del Lleó, ofert per la Companyia de Tabacs de Filipines, amb molts interessos comercials en aquell arxipèlag del Pacífic. El poeta Jaime Gil de Biedma, fill del president de la companyia i membre ell mateix del consell de direcció, hi devia ser segurament. Que la vida anava
Villa Manila, marcada amb una x, al Peu del Funicular
de debò hom comença a entendre-ho més tard, com va dir aquest poeta, però en aquell moment els petits espectadors de l’esdeveniment érem aliens a les angoixes vitals, i fruíem despreocupadament de les nostres infantils existències amb plaers senzills com els que ens van oferir aquell vespre. El cònsol de Filipines i propietari de “Villa Manila” era en Leopoldo Brías de Garchitorena, veí il·lustre del barri del Peu del Funicular de Vallvidrera i president del patronat del Centre Parroquial de Sant Joan de la Creu, de tanta importància per al barri els anys 50 i 60. El consolat d’aquest país es va establir per primer cop el 1957, i va ser nomenat cònsol el senyor Brías, nascut a Manila el 1912 i membre d’una de les famílies destacades de la República de Filipines. Resident a Barcelona des de feia molts anys, va ser fundador i conseller de l’”Hotel Manila”, i era un practicant destacat de moltes activitats esportives. Va morir el 30 de desembre de 1990 a Barcelona.
Aquí en teniu un tast: VIL·LA JOANA. QUATRE GENERACIONS DE MASOVERS I EL RECORD DE MOSSÈN CINTO
Verdaguer va passar els seus darrers 24 dies al casalot residencial de Vallvidrera (entre el 17 de maig i el 10 de juny del 1902) i, malgrat el seu estat de salut, va escriure un poema a la petita Rosa, la filla dels masovers, que aquells dies va fer la primera comunió. Van ser els seus últims versos. Aquests 24 dies han marcat la història de Vil·la Joana, que de ser una simple casa de camp burgesa (els quatre segles anteriors va ser el mas Ferrer) va esdevenir mausoleu de la memòria del poeta. Durant dècades, la cambra mortuòria de Verdaguer va ser lloc de pelegrinatge per a catalanistes i gent de cultura, sovint de forma gairebé clandestina. Molta gent es presentava a Vil·la Joana a veure i a respirar l’atmosfera que havia acomboiat les darreres hores del poeta, i el 10 de juny, dia de la seva mort, es feia una missa a l’oratori que ell mateix havia fet servir en els seus darrers dies, i els masovers sempre tenien la porta oberta i un mot amable per a aquests visitants. La foto mostra el president Macapagal amb l’alcalde de Barcelona Josep Maria de Porcioles, passejant amb cotxe descobert per la ciutat el dia de la seva visita. Llàstima que no he trobat cap fotografia de l’esdeveniment del nostre barri.
Ho recorda tot la masovera actual, Dolors Xufré, nascuda el 1962 i besnéta de l’Antònia, ja instal·lada en un taulell de recepció nou de trinca, davant d’una pantalla d’ordinador, en el mateix lloc on quatre generacions de la seva família havien tingut la residència, a la planta baixa de la gran casa d’estiueig”.
XAVIER GONZÀLEZ SANZ
EUGENI CASANOVA
lesnostrespàginesgrogues
15
justalaparaula!
valldemúsica
JACQUELINE JACQUET
Comiat Vaig començar aquesta columna el desembre 2015 i ja han passat per La Vall de Vidre 26 paraules, amb il·lustracions originals de la Natàlia Arranz. Amb aquest petit estudi no pretenia fer de vosaltres els deixebles d’en Pere Corominas qui, segons el seu fill, tenia sempre “les antenes lingüístiques a l’aguait”, però si que pretenia despertar el vostre interès per la llengua catalana: “Aquesta paraula, no la sabia”, “aquesta, la deia la meva àvia”, “aquesta? Sí la dic jo!” i “aquesta, a veure si la saps!”. Vam començar per l’expressió “A retaló” i acabem pel substantiu “Mènsula”. Tanmateix, encara ens queden per retrobar moltes paraules ignorades, oblidades, “justes”.
Pl. Vallvidrera, 7 Bxos 08017 Barcelona
Tel. 93 406 84 17
JACQUELINE JACQUET
«MÈNSULA» “Només em queden les mènsules! Però, porten feina...” Sílvia Cateura, 50 anys, Belles Arts, (Barcelona), m’ensenya dos blocs de pedra vagament esculpits a sota del balcó d’una façana que està restaurant (carrer Banys Nous, a Barcelona, 2016):
Mènsula: element arquitectònic que sobresurt del parament d’un pla vertical i serveix per sostenir alguna cosa.
Bellver Maria del Mar Bonet. Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma” *
(Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana).
Picap 910885
Victoria Llacuna de Rafael Fisioteràpia-Osteopatia
PEDRO GARCÍA
Col·legiada nº 10718
Tlf. 626.849.645
Mont d’Orsà, 2, 1r. 08017 Vallvidrera Tel. 646 120 871
[email protected]
[email protected] C/ Algarbes 3, 08017 Vallvidrera
Hores concertades i visites a domicili
En paraules de la Maria del Mar Bonet, aquest CD ens convida a fer un viatge en vaixell i recórrer la ribera Mediterrània a través de les seves músiques. Es tracta de poesies pròpies i d’altres autors, com G. Janer Manila, Isidor Marí, V. Andrés Estellés entre d’altres, musicades per Zülfü Livaneli, Mikis Theodorakis, Lautaro Rosas, Ernesto de Curtis, Gregorio Paniagua, Enzo Gragnaniello i Manos Hadjidakis, juntament amb cançons populars de Grècia, Sardenya, Mallorca i Catalunya. Un bonic viatge acompanyats de la personalíssima i càlida veu de la Maria del Mar per una Mediterrània que és lligam de cultures en la seva diversitat, i tristament d’actualitat en aquests temps, que alhora que uneix també separa els pobles d’una i altra riba. El CD va ser enregistrat l’any 2010 amb l’Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma” dirigida per Salvador Brotons, a la qual cal sumar-hi altres instruments que habitualment no formen part d’una orquestra simfònica (acordió, santur, bouzouki, guitarró, castanyetes, entre d’altres), tot recollint la recent, aleshores, experiència de la cantant en concerts acompanyada d’orquestres simfòniques amb motiu de la celebració dels 40 anys de vida professional, l’any 2007. Així, doncs, enguany, celebrem els 50 anys d’una trajectòria compromesa i fidel a unes arrels i al seu temps, bona part dels quals la Maria del Mar els va viure essent veïna de Vallvidrera. “Bellver” títol d’aquest treball, ens evoca l’emblemàtic castell de Palma, lloc de referència de la infància i dels primers passos com a cantant de la mallorquina Maria del Mar Bonet. *Aquest CD el podeu trobar en préstec a la Biblioteca Collserola-Josep Miracle MAJ
“Finalment, per cloure aquest apartat iconogràfic, només ens cal parlar de la tipologia de les mènsules del teginat i de la manera com estan decorades. Són mènsules de fusta, prismàtiques i de la mateixa secció de les bigues. Van clavades a la part superior dels arcs diafragma travessant-los; d’aquesta manera, cada una d’elles aguanta dues bigues, la del davant i la del darrere. Ha estat una constant tallar o esculpir els extrems de les mènsules per donar-los forma de cap humà.” Joan Fuguet i Sans, Miquel Mirambell i Abancó, Carme Plaza i Arqué (Cossetània Edicions 2015): “El teginat de l’església de Sant Miquel de Montblanc”
lacolumna
lafotodelmes
Els ocells veïns, els ocells amics
El cor del Funicular
Tinc davant meu els dos bons articles d’en Xavier Jordà a La Vall de Vidre: “Els ocells, els nostres veïns”. Fa temps que volia escriure sobre els ocells i em dic: ara, ho he de fer! Com sempre, a partir d’octubre, els ocells visiten regularment el meu hort i cada matí si vaig sigil·losament cap a la finestra, sembla que fins i tot detectin la meva mirada, els puc veure: grisos amb un barret negre, grisos amb la cua colorada, grisos amb una taqueta de sang al cor...
Deixo la meva ploma (és un dir), vaig a la finestra que dóna a l’hort. No goso respirar. GERTRUDIS
Està en bones mans! 18/12/2016
Paper Cyclus Offset 100% reciclat
Visc en un lloc privilegiat. Un bosc a quatre passos; un jardí descuidat amb insectes i cotxinilles a dojo; arbres fruiters amb branques acollidores; un tros d’hort amb terres remogudes plenes de cucs; dues basses d’aigua... Un lloc privilegiat, vull dir per als ocells. A la primavera, sentia els pardals a la terrassa, el cucut a la figuera. A l’estiu, havia de lluitar amb les merles per menjar alguna cirera. A la tardor, un grupet d’orenetes es citaven a l’antena del veí. A l’hivern, era la festa, un munt d’ocellets es buscaven la vida a l’hort. Fins i tot em vaig comprar un munt de llibres especialitzats, a veure quin nom tenien? Però, com es que parlo amb pretèrits? El núvol dens i lleig sobre Barcelona que s’incrementa? Les piscines i la gespa que guanyen terreny al poble? Tristament col·lecciono articles de premsa: “Catalunya perd 2,5 milions de pardals en 10 anys” “420 milions d’ocells en 30 anys s’han perdut a Europa” “Cada any, els gats domèstics maten entre 1,3 miliards i 4 miliards d’ocells als Estats Units“ ... Menys ocells al nostre entorn, què podem fer per protegir-los? Els articles d’en Xavier Jordà ens expliquen com construir-los casetes, com donar- los menjar... Solucions boniques i pedagògiques, però, i demano perdó a l’autor, per què fer dels ocells feréstecs uns ocells domesticats? Vet aquí doncs altres propostes: Tornar a tenir un trosset d’hort i plantar-hi : Herbes culinàries de moda, estragó, ciboulette i ... julivert, alguns enciams menjables en 15 dies, unes tomaqueres i unes pebroteres pel color i, pel sabor és clar. Us enganyaria si us digués que no costa res en esforços, recs i amor. Tenir una bassa d’aigua. Amb plantes que l’oxigenin, l’aigua sempre està neta. I, finalment acabar amb les colònies de gats abandonats i mig salvatges. No donar-los de menjar, res de “pobrets, què monos!” si no voleu trobar el cos ensangonat del pit roig que cada matí venia a picotejar al vostre hort.
