Intercanvi

Experiència didàctica: microprojectes a primària

Joan Pifarré Col·legi Maristes Montserrat. Lleida

Microprojectes és una experiència educativa amb alumnes de cinquè i sisè de primària a l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural. Els alumnes elaboren en grup el contingut dels temes que el professor proposa a l’aula. Es distribueixen els apartats essencials amb uns índexs de suport i els nois i noies treballen autònomament a partir d’unes pautes bàsiques que tenen disponibles al seu espai web (curs Moodle). Les sessions estan estructurades en set moments, cinc sessions per a la recerca d’informació, anàlisi, síntesi de continguts i treball final, més dues sessions per fer les exposicions públiques o conferències a l’aula amb uns guions de suport. Els alumnes, per parelles, disposen de l’assessorament del professor i confeccionen el temari amb materials digitals. Micro-projects at primary level Micro-projects is an educational project for fifth- and sixth-year primary students in the subject area of knowledge of the natural, social and cultural environment. Students work in groups on the subjects the teacher sets the class. The essential sections are set out, along with some supporting indexes and students work independently following a series of key guidelines on their website (Moodle course). There are seven sessions in total: five session for researching information, analysis, summarising contents and final work, plus two sessions to give a public presentation or class talk following some guidelines. Students work in pairs, ask the teacher for advice and use digital materials.

Per què proposem als alumnes que facin microprojectes? Una de les raons principals és aconseguir que els nostres estudiants siguin persones proactives, els acompanyem en el procés que segueixen i els convidem a buscar informació, llegir molt, triar continguts essencials i entendre bé de què tracten per explicar-ho a la resta de companys. L’experiència educativa és basa en la metodologia del treball per projectes. Aprendre a partir

Paraules clau: aprendre a aprendre, competència oral, microprojectes, treball cooperatiu, recerca.

Keywords: learning to learn, oral competence, micro-projects, cooperative work, research.

de microprojectes fomenta l’autonomia de treball a l’aula, dóna més llibertat a l’hora d’organitzar-se i de treballar en equip, alhora que fomenta la participació activa dels nois i noies. Una motivació afegida per als alumnes és aprendre a partir de recursos tecnològics, això els facilita l’aprenentatge de competències metodològiques fonamentals, com ara el tractament de la informació, la competència digital i el fet d’aprendre a aprendre. També treballem tot el que fa referència a la competència comunicativa,

Articles De Didàctica de la Llengua i de la Literatura | núm. 61 | p. 81-87 | octubre 2013

81

Intercanvi

perquè sempre han d’exposar el seu microprojecte a l’aula. Les activitats es realitzen amb alumnes de 10 a 12 anys, per això plantegem els projectes amb bastides pedagògiques que donen estructura i consistència a la tasca setmanal. El mestre planifica els continguts en una plataforma Moodle pròpia de l’escola i, des d’allà, proposa als nois i noies els diferents apartats que es desenvoluparan en grup. Acostuma a ser un tema general del tipus «Els animals de l’ecosistema de La Mitjana», que el treballem amb els alumnes de cinquè de primària, o «L’energia», que el treballem amb els alumnes de sisè de primària. Cada trimestre tractem un tema diferent. El professor en prepara els diferents apartats i els reparteix de manera que, amb tots els treballs dels grups, s’acaba fent un temari de coneixement del medi natural, social i cultural. També es proposa un índex o estructura de treball en el qual sempre hi ha algun apartat obert que motiva la creativitat dels nois i noies. Generalment, sol ser el de curiositats. Els altres apartats acostumen a estar més relacionats amb estructures temàtiques i categòriques (característiques, parts, funcions, definicions, etc.).

El marc teòric dels microprojectes té tres bases fonamentals: fer de l’aprenentatge un procés autònom, integral, significatiu i molt actiu; proposar activitats dirigides a la seva funcionalitat i que estiguin fonamentades en la concepció constructivista de l’aprenentatge, i aprendre cooperativament amb els companys i les companyes

82

Durant les sessions de treball a l’aula d’informàtica, el professor fa de guia i assessora els grups. Ho pot fer perquè té les activitats organitzades i creades a la plataforma (guió de treball, vídeos, presentacions digitals d’exemple, qüestionaris autocorrectius, etc.). Cada sessió té una tasca assignada; per exemple: a la primera sessió, els infants han de buscar informació general del seu apartat entre tots per fer-se’n una idea general, crear una primera diapositiva de presentació i repartir tasques de recerca per començar a fer el recull d’informació bàsica. El treball sempre acaba amb l’activitat compartida de l’exposició. Això passa per un motiu doble: perquè preparar una exposició és, en si, un aprenentatge de primer ordre i perquè els alumnes troben que tot el seu esforç és significatiu. Els nois i noies han treballat per compartir coneixements amb el seu grup d’iguals, per aquest motiu, fem que les exposicions a l’aula siguin moments especials i molt valorats.

Des d’on fonamentem els microprojectes? El marc teòric dels microprojectes té tres bases fonamentals. La primera és fer de l’aprenentatge un procés autònom, integral, significatiu i molt actiu, on els alumnes se sentin protagonistes del procediment que se segueix i de l’assoliment dels aprenentatges. El pedagog Pestalozzi ja va dir, dos segles enrere, que l’educació s’ha de dirigir a encoratjar l’autonomia i l’autoactivitat de l’aprenent, i aquesta afirmació encara té tota la vigència del món avui en dia. El treball organitzat, assessorat i autònom és una de les nostres apostes principals en els microprojectes. És important tenir una plataforma digital de suport (Moodle) plena de continguts i propostes, per facilitar que els nostres alumnes puguin consultar i saber, en tot moment, allò que han de fer i desenvolupar. Articles De Didàctica de la Llengua i de la Literatura | núm. 61 | octubre 2013

Experiència didàctica: microprojectes a primària

En segon lloc, proposem activitats dirigides a la seva funcionalitat i que estan fonamentades en la concepció constructivista de l’aprenentatge. Els alumnes fan recerca d’informació i la fan per poder-la compartir amb la resta de companys i companyes de l’aula. Des de la concepció constructivista de l’educació, és important considerar, dins de l’acte didàctic, els processos d’ensenyar a pensar i d’ensenyar a aprendre, per això la nostra proposta té un plantejament molt competencial. Es basa en activitats d’aprenentatge que posen en joc estratègies cognitives de primera magnitud (llegir i comprendre, subratllar, sintetitzar, esquematitzar, exposar, etc.). Els ensenyem a mantenir una actitud estratègica davant de l’aprenentatge, que és el mateix que faria un expert davant la recerca d’un tema concret. Primer parlaria amb els seus companys per planificar el treball d’investigació, es repartirien tasques, es tornarien a trobar per compartir coneixements, consensuarien un resultat o les conclusions finals i l’exposarien públicament. Tot aquest procés afavoreix les estratègies de metacognició i fan viure l’aprenentatge d’una manera més significativa. Un tercer fonament és la nostra proposta d’aprendre cooperativament amb els companys i les companyes. Creiem que és enriquidor treballar en grup per dialogar, qüestionar educadament, decidir, consensuar i posar a la pràctica moltes habilitats indispensables per realitzar un bon treball en equip. Si no provoquem situacions reals de relació, aquestes habilitats no es poden desenvolupar, i tots estarem d’acord en el fet que són imprescindibles en el futur social i professional de les persones.

Quins són els nostres objectius? Treballem amb les tecnologies de l’aprenentatge i del coneixement. Avui, la societat del coneixement demana, a l’escola, que formi l’alumnat en competències. Nosaltres prioritzem aquests objectius: Articles De Didàctica de la Llengua i de la Literatura | núm. 61 | octubre 2013

Des de la concepció constructivista de l’educació, és important considerar, dins de l’acte didàctic, els processos d’ensenyar a pensar i d’ensenyar a aprendre • • • • •

Estimular els infants perquè facin recerca i creïn coneixements. Fomentar el treball col·laboratiu i en equip. Crear ambients per promocionar l’esperit emprenedor i la iniciativa. Potenciar l’actitud d’aprenentatge permanent mostrant-los recursos eficients. Ensenyar a comunicar d’una manera clara, ordenada i expressiva.

Els objectius específics de l’assignatura en relació amb les competències són els següents: • Competència oral - Preparar un guió per fer una exposició seguint les pautes recomanades. - Exposar a l’aula seguint el guió de treball i utilitzant recursos comunicatius (guió pautat, PowerPoint, mapa conceptual, etc.). - Conèixer els principals aspectes de l’avaluació de l’expressió oral (coherència, contingut, expressivitat, ordre en l’explicació, claredat, utilització d’exemples significatius, etc.). • Aprendre a aprendre - Potenciar la lectura comprensiva. - Subratllar les paraules més importants d’un text. - Realitzar mapes conceptuals amb la jerarquia i els nexes adequats. • Competència digital - Buscar a Internet, en espais segurs, per seleccionar la informació rellevant trobada. 83

Intercanvi

-

Utilitzar programari per fer activitats de síntesi (PowerPoint, Cmapstools, Word amb hipervincles, etc.).

Com és el nostre treball quotidià? Tota presentació està introduïda per un vídeo general (el cos humà, el sistema solar, l’energia, els climes, la classificació dels animals, les màquines, etc.). Es proposa el tema i diferents subapartats que són repartits als diferents grups de recerca. També es proposen unes pautes per fer el treball, es marquen les sessions i els criteris bàsics d’avaluació. El tema, els diferents subapartats i les pautes per fer el treball estan oberts a l’espai web (curs Moodle) per poder-los anar consultant. A fi d’iniciar el treball de recerca, organitzem els alumnes per parelles. La feina de grup constarà d’una síntesi (PowerPoint) sobre el tema de recerca. El treball final acostuma a tenir diferents apartats segons el tema de què es tracti. Limitem l’extensió de les feines realitzades (en PowerPoint) a un màxim de sis o set pàgines, perquè volem que la informació que triïn sigui bàsica, clara i essencial. Així també els serà més fàcil fer el guió d’exposició i centrar-se en aspectes rellevants. Cada parella o grup haurà de preparar el treball en format de presentació digital i, a més, farà una exposició oral del tema a l’aula. Els alumnes i les alumnes es podran ajudar de materials de suport com ara el PowerPoint i també d’un guió de suport per fer l’explicació. Per preparar el guió d’exposició, els oferim uns consells bàsics: • Hem d’escriure punts tipus esquema, no fem redaccions. • Les paraules clau han d’estar remarcades. • Hem d’escriure bons exemples, pràctics i propers. • El guió es pot consultar puntualment, però hem d’evitar llegir-lo. • S’ha d’assajar. 84

Quan els nois i noies preparen l’exposició, no saben quina part del treball els tocarà explicar, perquè el dia de la presentació el professor assigna, a cada persona del grup, les parts que exposarà. Aquesta estratègia obliga l’alumnat a preparar l’exposició i a comprendre la totalitat del treball. En acabar l’exposició, els companys i els mestres poden fer una ronda de preguntes relacionades amb el contingut exposat.

Com valorem el seu aprenentatge? Tal com hem comentat anteriorment, l’avaluació del professorat contempla dues valoracions i una autoavaluació. Una de general per al treball d’equip i una d’individual per a tot el procés d’exposició oral a l’aula. L’avaluació de continguts la fan els mestres tutors a l’àrea de coneixement del medi. Els alumnes tenen molt clars els criteris dels dos tipus de valoracions. Per al treball en equip, hi ha un seguiment diari de la gestió a l’aula d’informàtica. Els alumnes del grup expliquen al mestre com s’estan organitzant i les tasques que realitzarà cada membre. El professor els recomana: • Organitzar els apartats del treball seguint les pautes de començament del tema, que sempre estan exposades a l’espai Moodle. • Repartir tasques equitativament. • Compartir les informacions abans de resumir-les. • Esforçar-se per trobar un consens en el moment de concretar el treball i fer-ne la síntesi final. • Conèixer tot el contingut, encara que l’hagi buscat un altre company o companya. Abans de l’exposició oral, sempre els demanem que s’expliquin amb les seves pròpies paraules, evitant tecnicismes. Si n’hi ha, els han de saber Articles De Didàctica de la Llengua i de la Literatura | núm. 61 | octubre 2013

Experiència didàctica: microprojectes a primària

definir de manera entenedora perquè els companys i les companyes n’entenguin bé el significat. També recordem unes pautes que estan marcades al guió que entreguem a tots els alumnes, a qui els demanem que: • Exposin el contingut de manera organitzada i ben estructurada. • Argumentin de manera clara i entenedora. • Utilitzin el vocabulari adequat per al tema. • Intentin posar exemples o explicacions adequades. • Facin referències a les imatges o als gràfics de la presentació visual. • Es mostrin expressius a nivell gestual. En el guió que donem als alumnes per preparar l’exposició, hi explicitem més el procés de realització del treball. El guió és una cartolina física (mig DIN A-4) que repartim als alumnes en el moment que finalitzen el treball de recerca. Els nois i noies han de preparar el guió esquemàtic de tot el tema. Fins al mateix dia de l’exposició, no saben quin apartat n’hauran d’exposar (recordem que el treball el fan dos alumnes). En el moment en què els toca el torn, el mestre els proposa un ordre d’exposició per garantir que el conjunt de membres del grup conegui tot el contingut del treball. Els nois i noies coneixen la rúbrica d’avaluació d’expressió oral, una eina de qualificació utilitzada pel mestre i que sempre recorda abans de les exposicions a l’aula. A més, els alumnes sempre tenen disponible la rúbrica d’avaluació a l’espai web per poder-la consultar. Les rúbriques permeten estandarditzar l’avaluació d’acord amb uns criteris específics. Això fa que la qualificació sigui més simple i delimitada. La nostra rúbrica segueix els criteris d’avaluació de l’àrea de llengua catalana (parlar i conversar) que l’escola va acordar per al cicle superior de primària. En prioritzem els aspectes següents que es mostren al quadre 1 (a la pàgina següent). Articles De Didàctica de la Llengua i de la Literatura | núm. 61 | octubre 2013

Quines són les nostres conclusions generals? La primera conclusió observable a partir de la nostra experiència és la motivació especial dels alumnes en el desenvolupament dels microprojectes. Els nois i noies participen en el seu procés de treball i aprenentatge, i això els fa sentir molt útils. A la part final dels microprojectes, els alumnes sempre exposen el seu treball i en aquell moment són ells qui fan de mestres a l’aula. És una gran responsabilitat que alhora serveix d’incentiu per fer-ho molt bé davant de tots els companys i companyes de l’aula. De fet, els alumnes es mostren molt engrescats i demanen consells per sortir-se’n tan bé com sigui possible. Aquest últim fet és un gran indicador de la seva implicació en el projecte. Molts educadors considerem que la motivació és una de les claus a l’hora de presentar aprenentatges. La paraula motivació es forma amb la paraula llatina motivus (‘moviment’) més el sufix –ció (‘acció’). El significat que en resulta el podríem descriure com ‘allò que provoca moviment, intenció activa, impuls per actuar’, etc. La motivació està relacionada amb estats interns que dirigeixen l’organisme cap a objectius determinats. Són els impulsos que motiven la persona perquè actuï. Aquest terme està relacionat amb la voluntat i l’interès dels alumnes. Einstein va dir: «Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat». Els nois i noies perceben les activitats del projecte com a pràctiques, útils.

La primera conclusió observable a partir de la nostra experiència és la motivació especial dels alumnes en el desenvolupament dels microprojectes

85

Intercanvi

Valoració

Entre excel·lent i notable

Entre bé i suficient

Insuficient

Ordre i estructura

L’explicació segueix un ordre i una estructura evidents: presentació de l’orador i exposició oral (introducció, cos i conclusió). Es fa un ús correcte i mesurat dels connectors per organitzar el discurs i aconseguir que sigui percebut com una unitat.

L’explicació no és del tot ordenada. L’orador no es presenta i el discurs no té del tot diferenciades les tres parts (introducció, cos i conclusió) o bé aquestes no inclouen tota la informació que els pertoca. Només de vegades es fan servir connectors per estructurar el discurs i cohesionar-lo.

L’explicació no segueix cap mena d’ordre ni d’estructura. No s’utilitzen connectors o bé s’usen de forma incorrecta o abusiva.

Vocabulari i claredat

Empra un lèxic adequat per al tema, per a l’audiència, per al grau de formalitat i per al propòsit de la comunicació. S’entén perfectament tot el que explica. El missatge és concís, no està format per continguts superflus.

No sempre empra un lèxic adequat per al tema, per a l’audiència, per al grau de formalitat i per al propòsit de la comunicació. De vegades, costa entendre el que explica. El missatge té algun contingut superflu.

No empra un lèxic adequat per al tema, per a l’audiència, per al grau de formalitat ni per al propòsit de la comunicació. No s’entén el que vol explicar. El missatge conté un excés d’incisos o de construccions que aporten informació supèrflua o òbvia.

Gestualitat

Té una bona postura i els moviments que fa són naturals. Utilitza gestos que transmeten predisposició per interactuar amb l’audiència i que faciliten la comprensió del discurs.

Els moviments que fa no sempre són naturals i de vegades dóna l’esquena a l’auditori. Utilitza només alguns gestos per interactuar amb l’audiència i facilitar la comprensió del discurs. Té algun tic gestual que demostra una mica de neguit o certa inseguretat.

Manté una postura massa rígida. No utilitza gestos per interactuar amb l’audiència i facilitar la comprensió del discurs. Els moviments que fa no són naturals. Mostra nombrosos tics gestuals.

Quadre 1. Pauta adaptada del web www.upc.edu/slt/comcomunicar/

Busquen per aprendre, per compartir els coneixements, i això els situa en un model actiu, molt proactiu. Un model on ells són els veritables protagonistes del procés d’aprenentatge i on també saben que poden disposar del suport del mestre. Les avaluacions acostumen a ser molt positives, perquè els alumnes demostren molt d’esforç i dedica86

ció. Una prova irrefutable és que, en les activitats dels microprojectes, no hi ha cap estudiant que no acabi el treball de recerca i tots l’exposen a l’aula davant la resta. Aquest és un bon símptoma que demostra un veritable compromís de l’alumnat per unes tasques que troben significatives i molt funcionals. La segona conclusió és que estem utilitzant estratègies per millorar l’aprenentatge, afavorim Articles De Didàctica de la Llengua i de la Literatura | núm. 61 | octubre 2013

Experiència didàctica: microprojectes a primària

Bibliografia web La segona conclusió és que estem utilitzant estratègies per millorar l’aprenentatge, afavorim estratègies i procediments que els nois i les noies podran utilitzar en altres situacions d’aprenentatge estratègies i procediments que els nois i les noies podran utilitzar en altres situacions d’aprenentatge. Com diu l’antic proverbi xinès: «Dóna-li un peix a un home i menjarà avui. Dóna-li una canya, ensenya-li a pescar i menjarà la resta de la seva vida». La nostra intenció és ensenyar a pescar, amb totes les connotacions de la comparació. Amb la proposta educativa dels microprojectes, intentem que els nostres alumnes integrin competències pràctiques per al món actual i per al futur que els espera. Les activitats competencials demanen un bon modelatge i acompanyament dels docents al començament. Més endavant, s’haurà d’anar avançant cap a un model autònom on l’estudiant acabi treballant per si mateix. Nosaltres apostem per aquest model d’acompanyament, de modelatge constructiu i de treball autònom amb assessorament del professor.

• http://lascompetenciasbasicas.wordpress.com/ • www.upc.edu/slt/comcomunicar/ • http://eduquemcaminant.blogspot.com/ • www.xtec.es/~cdorado/cdora2/metaco.htm • www.xtec.cat/~cbarba1/temes/cooperar.htm

Referències de l’autor Joan Pifarré Vidal Col·legi Maristes Montserrat. Lleida [email protected] Línia de recerca: competències comunicatives.

Bibliografia ADELL, J. (2011): «Las TIC deben estar al servicio de la enseñanza». Educación 3.0, núm. 3, p. 30-33. COLL, C. (1988): «Significado y sentido en el aprendizaje escolar: Reflexiones en torno al concepto de aprendizaje significativo». Infancia y Aprendizaje, núm. 41. PIATON, G. (2005): Pestalozzi: la confianza en el ser humano. Alcalá de Guadaira. MAD ZABALA, A. (coord.) (2011): Què, quan i com ensenyar les competències bàsiques a primària: Barcelona. Graó. Articles De Didàctica de la Llengua i de la Literatura | núm. 61 | octubre 2013

Aquest article fou rebut per ARTICLES DE DIDÀCTICA DE LA LLENGUA I DE LA LITERATURA el mes de desembre de 2012 i acceptat el mes de març de

2013 per ser-hi publicat.

87